Per Josep Adolf Estrader
El diumenge 28 de juny de 2026 una notícia absolutament inesperada sacsejava el panorama polític de Figueres i adquiria dimensions mediàtiques nacionals. Aliança Catalana acabava de publicar un comunicat anunciant que li retirava per unanimitat la confiança a Arnau Liesa com a candidat de la formació a l’Ajuntament de Figueres a causa d’una situació personal del candidat que no li havia estat comunicada prèviament i que el partit considerava «incompatible amb els (seus) principis fundacionals». Minuts després, Arnau Liesa difonia un comunicat personal a on presentava la seva renúncia i explicava que havia iniciat una relació amb una exalumna seva, major de setze anys, i a on admetia haver-se equivocat per no haver-ne informat al partit. Des de llavors, ni la direcció d’Aliança Catalana ni el mateix Arnau Liesa no han parlat públicament del tema. Cap declaració, cap reacció, cap acusació ni justificació. Res. Aquest article respon al treball periodístic realitzat per Orgull de Figueres durant dos mesos, basat en els testimonis de fonts diverses contrastades.
Un tema liquidat en 48 hores
Les aigües d’Aliança Catalana a l’Alt Empordà i a Figueres fluïen tranquil·les i els ànims dels seus militants eren d’allò més entusiastes fins que el divendres 26 de juny, una trucada des de l’Alt Empordà a un membre del comitè de govern d’Aliança Catalana va trasbalsar aquesta pau. La persona que feia la trucada és Alícia Fuentes, candidata del partit a l’alcaldia de Castelló d’Empuries i exmilitant i excandidata del PDeCAT al Senat. A l’altre costat de la trucada, Jordi Coma, advocat, membre del comitè de govern del partit i exmilitant d’ERC a Olot. L’objectiu de la trucada era advertir la cúpula d’Aliança Catalana que un mitjà de comunicació de l’Alt Empordà anava a publicar una notícia bomba: la relació sentimental del candidat a l’alcaldia de Figueres amb una noia de 16 anys, res d’il·legal segons la Llei però generador de debat i no ben vist per tothom. Segons algunes fonts que hem consultat, semblaria que aquest mitjà anava a parlar també de delicte, per la seva manera de presentar els fets, les edats i el tipus de relacions. La notícia i la por de publicació d’aquesta informació amb la repercussió que podria tenir aquesta primícia van caure com una bomba.
Aquella mateixa tarda, el número 2 del partit trucava al protagonista de la notícia, Arnau Liesa, que reconeixia tenir una relació de parella amb una noia de 16 anys i no haver-ho comunicat al partit en no trobar-ho rellevant. Dissabte, els membres del comitè de govern d’Aliança Catalana van estar parlant abastament del tema i analitzant què havien de fer o no davant d’aquests fets. Hi havia dos temes que es solapaven: la valoració i judici sobre la relació entre dues persones de 30 i 16 anys nascuda després d’haver coincidit en una formació esportiva impartida pel de 30, i el mal que la difusió d’aquesta notícia podia causar-li al partit. La primera qüestió va provocar opinions diverses. La segona, no: La por que aquesta bomba fes mal al partit va ser unànime. El tema va quedar sentenciat: Arnau Liesa seria apartat del partit i de les seves responsabilitats en el mateix. I ràpidament, sense cap espera, no fos cas que el mitjà de comunicació del qual es parlava a la conversa telefònica del dia anterior anés a publicar la primícia de manera immediata.
L’endemà, diumenge 28 de juny, la presidenta i el comitè de govern d’Aliança Catalana organitzen una videoconferència amb Arnau Liesa. S’hi connecten, cadascú des d’un lloc diferent, Sílvia Orriols, Aurora Fornos, Jordi Coma, Oriol Ges, Franc Massaneda, Jordi Aragonès i Arnau Liesa. En el moment que comença la reunió telemàtica, el partit ja ha difós el comunicat anunciant l’expulsió de Liesa. Aquest informa que no farà declaracions i que distribuirà un comunicat assumint els fets. Aliança Catalana havia estat més ràpida que el suposat mitjà de comunicació que anava a publicar la primícia. Tema resolt.
Podia interessar a algú la defenestració de Liesa?
La data del 5 de juny de 2026 va marcar, sense que els propis protagonistes en fossin conscients, un abans i un després en el Cas Liesa. Aquell dia, Aliança Catalana havia organitzat una formació per a candidats a Empuriabrava. Entre els ponents, un va brillar amb especial força: el candidat a l’alcaldia de Figueres, Arnau Liesa, amb la seva ponència de 50 minuts «Figueres, el laboratori de l’islamisme polític a Catalunya».
Amb una oratòria eficaç i una argumentació farcida de convenciment i motivació, Liesa va fer molt bona impressió als presents. En un context a on a Aliança Catalana pensen més en les eleccions al Parlament que en les municipals, més d’un a la sala va sortir de la formació pensant que Liesa reunia les condicions necessàries per convertir-se en candidat a les properes eleccions al Parlament en representació de la comarca de l’Alt Empordà. És a dir, el número 4 de la llista per Girona que tornarà a encapçalar Sílvia Orriols. Els sondejos interns que ha fet fins ara el partit preveuen que AC obtindrà quatre o cinc escons per Girona. Es convertia el 5 de juny Arnau Liesa en rival d’altres candidats amb pretensions d’ocupar aquesta desitjada quarta plaça a la llista per al Parlament? Segons diversos militants del partit que hem consultat, semblaria que sí. Tots ells descarten que algú pretengués el lloc de candidat a l’alcaldia de Figueres, per al qual Liesa no tenia competidors. I tots ells coincideixen que els llocs 3, 4 ó 5 de la llista al Parlament (numeració variable en funció de si es tracta d’un home o una dona) sí que són realment llaminers. Amb Liesa apartat del partit, la persona més ben posicionada ara mateix per ocupar la plaça que li hauria correspost a la llista al Parlament seria, segons els testimonis consultats, Alícia Fuentes, la candidata a l’alcaldia de Castelló d’Empuries. La persona que el 26 de juny va trucar a Jordi Coma.
Cliqueu aqui per llegir la segona part de l’article: «I ara què?»