El 21 d’agost de 1985 va venir al món Adrià Ciurana i Geli (1985 – 2018). L’artista figuerenc, nét de l’escriptora Maria Àngels Anglada, era per a molts la més ferma promesa de l’expressió artística de casa nostra, i, segons paraules del crític d’art Eudald Camps, “un ésser naturalment creatiu: no feia d’artista, era artista, havia de ser artista per força, no tenia alternativa». La seva capacitat creixent de creació la devia, en paraules del propi Adrià, a l’Espaia, el taller-estudi que li van regalar els seus pares i amb el qual es va identificar de manera plena: hi creava, rebia, ensenyava, aprenia i vivia. Guiat en les seves primeres passes artístiques per Daniel Lleixà, per qui la família sent avui encara un gran agraïment, l’Adrià va progressar, exposar (al Museu de l’Empordà i, sovint, a la galeria que regentava llavors la també artista Lola Ventós) i experimentar amb tota mena de materials, sovint de rebuig.

Una abraçada als seus pares Josep Ciurana Dorca i Mariona Geli Anglada que, l’any passat, van tenir l’amabilitat d’obrir els seus cors i l’Espaia per als lectors i espectadors d’Orgull de Figueres, recordant així la figura, i també l’ànima, d’un gran artista i magnífica persona que ens va deixar massa aviat.