Tres paraules defineixen la seva vida i trajectòria: Família, llengua i poesia. La família, sempre per davant. La llengua i la poesia, unes passes per darrere però donant-se sempre la mà. Carme Pagès Pérez (Figueres, 1948) és la filla d’un pare figuerenc, empresari de transports, i d’una mare atenta als seus dos fills, la Carme i en Joan. La Carme no va aprendre el català a l’escola, ni les Lletres. Ho faria d’adulta, de mutu propi, amb voluntat, tenacitat i passió, sempre amb passió. Això la va dur a implicar-se activament amb l’Òmnium Cultural de l’Alt Empordà i amb l’Associació Cultural Atenea. Carme Pagès Pérez ha rebut premis de poesia, per la força de la seva introspecció en l’ànima humana, les passions i els sentiments. La coneixença de dues escriptores ben reconegudes, Maria Àngels Anglada i Renada-Laura Portet, la van dur a escriure assaig, publicant dos estudis poètics sobre la seva obra: El solatge clàssic en la poesia de Maria Àngels Anglada i Renada-Laura Portet, la seva essència,. Diferents músics han posat harmonioses notes a poesies de Carme Pagès, entre els quals, el desaparegutt Odiló M. Planàs, monjo de Montserrat que havia estat director de l’Escolania, autor de la música de Verdaguer: l’esperit d’un poble. Carme Pagès Pérez ha rebut Orgull de Figueres a casa seva i ha obert el seu cor i els seus llibres per llegir-nos fragments impagables. Gràcies pel privilegi!