Primer cas: El mas del carrer Port de la Selva

Al costat de les vies del tren de Figueres, al Carrer Port de la Selva, hi ha un mas abandonat des de fa anys, construït el 1890, sense cap mena d’ús, degradat i sense manteniment. És una font de risc per a la seguretat i per a la salubritat de tot l’entorn.

La llei és molt clara. El text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya diu, a l’article 197, que tot propietari té l’obligació de mantenir el seu immoble en condicions de seguretat, de salubritat i de bona imatge. Quan el propietari no ho fa, el mateix article estableix que l’Ajuntament ha d’actuar, ha d’ordenar les obres necessàries perquè la finca deixi de ser un perill i, si el propietari no fa cas, pot imposar-li multes repetides o fer directament els treballs i passar-li la factura. Si l’edifici ja està tan malmès que no té remei, l’article 198 obre la porta a declarar-lo en estat ruïnós i procedir al seu enderroc. Aquesta mateixa obligació la reforcen la llei estatal del sòl i la normativa d’habitatge: un immoble abandonat que amenaça la via pública i la salubritat és, exactament, el supòsit que aquestes normes obliguen a resoldre.

Ho hem comprovat: aquest mas no figura a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya ni consta com a bé cultural protegit del municipi. No és cap dels masos catalogats de Figueres. Per tant, no hi ha absolutament cap trava patrimonial que impedeixi assegurar-lo o enderrocar-lo. Ningú pot escudar-se en la protecció de l’edifici per allargar més una situació que ja fa massa temps que dura.

Aquest mas fa temps que és un problema real per al veïnat. El 28 d’abril de 2024, l’home que ocupava la masia va entrar a la Protectora d’Animals de Figueres i va agredir dos treballadors, que van acabar a l’hospital, i dos gossos, un dels quals amb cremades greus. L’endemà els Mossos el van detenir precisament als terrenys d’aquest mas. Aquell episodi va posar negre sobre blanc al que els veïns ja denunciaven: que una finca abandonada i ocupada de manera conflictiva no és només una ruïna urbanística, sinó un focus de problemes de convivència i de seguretat per a tot el barri. I el més greu és que, a dia d’avui, la problemàtica continua ben viva i segueix afectant els que viuen al costat.

Per tot això, l’Ajuntament ha d’intervenir en compliment d’una obligació que la llei li imposa. Es tracta d’una finca sense cap protecció que ho impedeixi, amb un antecedent prou greu com per no haver d’esperar que passi res pitjor. El que toca ara és que el consistori dicti l’ordre d’execució corresponent, obligui la propietat a assegurar o enderrocar l’immoble, i, si cal, ho faci ell mateix de manera subsidiària. Els veïns han demostrat molta paciència; el que necessiten és que, aquesta vegada, la resposta arribi abans i no després del pròxim ensurt.

Segon cas: La cantonades dels carrers Oliva i Torres i Bages

Seguim analitzant exemples concrets de cases abandonades (i, per tant, sovint ocupades) que suposen un perill per a la salut i la seguretat dels veïns. La Llei, ho recordem, és molt clara: Tot propietari té l’obligació de mantenir el seu immoble en condicions de seguretat, de salubritat i de bona imatge. Quan el propietari no ho fa, el mateix article estableix que l’Ajuntament ha d’actuar, ha d’ordenar les obres necessàries perquè la finca deixi de ser un perill i, si el propietari no fa cas, pot imposar-li multes repetides o fer directament els treballs i passar-li la factura. Si l’edifici ja està tan malmès que no té remei, l’article 198 obre la porta a declarar-lo en estat ruïnós i procedir al seu enderroc.

A l’agost de 2020, un incendi es va declarar al número 55 del carrer Oliva, a on hi havia molta brossa acumulada, conseqüència de l’ocupació. No se’n va poder salvar res, el sostre va cedir per les flames. La gran quantitat de brossa acumulada (matalassos, cartrons, ferralla, roba, restes de tendals) i unes bombones de càmping gas que hi havia allà dins van provocar l’incendi.

Sis anys després, el solar segueix en runes, abandonat. Alguna cosa no s’ha fet bé, ja que s’està incomplint la llei.