La gestió del sistema de Distribució Urbana de Mercaderies (DUMA) mitjançant plataformes com Parkunload planteja un debat administratiu de caràcter general sobre els límits entre la gestió operativa d’un servei públic i l’exercici de la potestat sancionadora. Aquesta qüestió afecta tant Figueres com la resta de municipis de Catalunya i de l’Estat on s’ha implantat aquest model. El marc jurídic de l’Administració pública estableix una separació clara entre la feina material de control i la capacitat d’imposar una sanció: La reserva de funcions públiques.

L’article 9.2 del Text Refós de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (TREBEP) determina que les funcions que impliquen l’exercici de potestats públiques estan reservades en exclusiva al personal funcionari. La capacitat d’imposar multes és una d’aquestes potestats executives directes. En conseqüència, els empleats de societats mercantils públiques (com FISERSA a Figueres) o d’empreses privades concessionàries no tenen la condició d’agents de l’autoritat. Per tant, la gestió del servei —comprovar l’aplicació, verificar el temps consumit, prendre la fotografia o generar la notificació— es pot delegar, però la potestat de multar no surt mai de la casa de la vila. El valor provatori de les denúncies i la instrucció de l’expedient Les actuacions d’aquests controladors no gaudeixen de la presumpció de veracitat que l’article 88 de la Llei de Trànsit atorga als cossos de seguretat.

D’acord amb l’article 91 de la mateixa norma, la comunicació d’un controlador té a efectes legals el valor d’una denúncia voluntària o d’una declaració de particular. Si la persona sancionada presenta al·legacions, aquest paper tot sol no n’hi ha prou per mantenir la sanció. Perquè l’expedient tingui validesa jurídica, l’Ajuntament ha d’aportar altres elements provatoris —com fotografies amb segell temporal o les dades telemàtiques de l’aplicació—, cal que el vigilant ratifiqui els fets de manera formal i que un funcionari municipal instrueixi el procediment fins a la resolució final signada per l’alcaldia o l’òrgan delegat. La manca de qualsevol d’aquests passos obre una escletxa per on es poden tombar les multes en via de recurs.

El suport de la jurisprudència

Aquesta doctrina fa anys que està consolidada pels tribunals. El Tribunal Suprem, en sentència de 22 de setembre de 1999, va determinar que les denúncies del personal de vigilància privat o d’empreses de serveis no tenen presumpció de veracitat i s’igualen a la de qualsevol particular. En la mateixa línia, el Tribunal Superior de Justícia de Castella-la Manxa (sentència 833/2000) va recordar que aquests controladors fan tasques de supervisió i inspecció material, però no funcions pròpies de la policia local.

El criteri del Síndic de Greuges i del Defensor del Pueblo

Tant el Síndic de Greuges de Catalunya com el Defensor del Pueblo en l’àmbit estatal han reiterat en nombroses resolucions que les administracions no poden desestimar al·legacions atorgant una falsa «presumpció de veracitat» a les denúncies d’empleats d’empreses concessionàries o mercantils. Les institucions de protecció ciutadana insisteixen que els ajuntaments tenen l’obligació d’instruir realment els expedients, aportar proves documentals independents i respondre als errors tècnics de les eines digitals, com fallades de cobertura, geolocalització o registre a l’aplicació Parkunload, sense generar indefensió als usuaris ni automatitzar la denegació dels recursos.

Casos i models d’aplicació en diferents municipis

Per esquivar aquesta feblesa jurídica i evitar que les sancions siguin anul·lades, les diferents ciutats que utilitzen el sistema Parkunload o mecanismes anàlegs han adaptat el seu model de gestió:

Girona: La gestió operativa la coordina l’empresa municipal de mobilitat, però les incidències detectades que han de derivar en sanció es tramiten i s’instrueixen directament des de la Secció de Sancions de l’Ajuntament i la Unitat de Trànsit de la Policia Local.

Vic: El personal del servei fa la detecció i el registre fotogràfic de la infracció. Aquesta informació s’envia com a avís al sistema central perquè la Policia Local pugui validar la situació o perquè l’àrea de sancions instrueixi l’expedient amb la informació telemàtica com a prova de part.

Sitges: El control de les zones de càrrega i descàrrega intel·ligent combina la supervisió del servei amb la tramitació administrativa per part dels serveis jurídics municipals, adjuntant a l’expedient l’historial d’inici i final de la sessió de l’aplicació i la validació de personal funcionari.

Tarragona: L’Empresa Municipal d’Aparcaments assumeix el manteniment i la detecció dels incompliments, mentre que la tramitació de l’expedient sancionador recau en el departament municipal competent, requerint la ratificació de la Guàrdia Urbana en cas que l’afectat presenti al·legacions.

Mataró: Les comunicacions d’infracció realitzades per la concessionària s’integren en el procediment com a avisos i requereixen la instrucció d’un funcionari municipal o el suport d’agents de mobilitat per assegurar la fermesa de la sanció.

Granollers: La plataforma de gestió de la DUMA està interconnectada amb els sistemes de la Policia Local, de manera que els incompliments generen alertes que permeten la comprovació directa per part dels agents i l’aplicació de la presumpció de veracitat des de l’inici del procediment.

León i Palencia: En municipis fora de Catalunya on s’ha implantat la mateixa plataforma digital per a la càrrega i descàrrega, la tramitació de les denúncies la gestionen directament els serveis de sancions dels ajuntaments corresponents en coordinació amb la policia local, garantint que el procediment administratiu no depengui exclusivament de la notificació de l’empresa encarregada de l’atenció i control del servei.