Des del diumenge 17 de maig, Orgull de Figueres ret homenatge pòstum a Marià Lorca Bard, alcalde de la ciutat entre 1983 i 1995, traspassat el 30 de març de 2026 a l’edat de 87 anys. Ho fem com ell ho desitjava: difonent el seu pensament sobre Figueres, la seva opinió sobre els grans temes de ciutat i la seva versió sobre els seus dotze anys de mandat. Orgull de Figueres comparteix els enregistraments de video fets per Marià Lorca entre els anys 2023 i 2025, en diàleg amb el periodista Josep Adolf Estrader i amb alguns protagonistes d’aquell període comprès entre 1983 i 1995, en el marc de les seves memòries audiovisuals d’alcalde.

Capítol 1. La transformació ferroviaria de Figueres: La via Lorca

Orgull de Figueres estrena un homenatge pòstum a Marià Lorca Bard, alcalde de Figueres entre 1983 i 1995, traspassat el passat 30 de març. Durant les properes setmanes, resseguirem la seva visió de ciutat, a partir de les gravacions que va fer entre 2023 i 2025 amb el periodista Josep Adolf Estrader per a les seves memòries audiovisuals d’alcalde ( www.marialorca.cat ). Tant si els nostres lectors i espectadors comparteixen l’opinió de Marià Lorca com si no, el nostre objectiu és compartir la seva manera d’entendre la ciutat, les seves problemàtiques i possibles solucions.

Com entenia Marià Lorca la transformació ferroviaria de Figueres? Podreu veure-ho en els tres vídeos que us proposem. La seva visió era la següent:

• L’estació única de tren convencional i d’alta velocitat, amb el seu corresponent pol multimodal, s’havia d’haver fet al Far. L’any 1995, la Generalitat i l’Ajuntament es van posar d’acord per fer la nova gran estació en uns terrenys propietat de l’INCASOL.

• Lorca considerava que, si quan ell va deixar de ser alcalde, aquesta opció s’hagués materialitzat, avui els pasos a nivell ja no existirien (si encara hi són és perquè es va fer una estació d’alta velocitat a Vilafant mantenint-se la del tren convencional al centre de la ciutat, amb tots els seus passos a nivell.

• L’exalcalde entenia que, en clau de ciutat, l’operació més important és el pla urbanístic que es desprengui de la desaparició de les vies al centre de la ciutat i de la unió dels dos costats de l’actual traçat ferroviari.

Us deixem amb les seves reflexions.

El problema mai resolt dels passos a nivell

Fa molts anys que els passos a nivell s’han convertit en un problema important a la nostra ciutat. D’idees, n’hi ha hagut moltes. Les que tècnicament eren bones, costaven un ull de la cara. Les que eren més barates, no es sostenien tècnicament. Un exemple: En un llunyà 1980, Marià Lorca, llavors regidor de Centristes de Catalunya, va votar en contra de la proposta que presentava el llavors alcalde convergent Miquel Esteba Caireta, que implicava la supressió del pas a nivell de l’estació. Va considerar que la via Esteba no resolia el problema tot i eliminar el pas a nivell. Enregistrament efectuat l’agost de 2023.

Fer l’estació AVE a Vilafant ens ha endarrerit 20 anys la supressió de les vies i passos a nivell

Moltes persones li van demanar a Marià Lorca, des que aquesta va ser posada en funcionament, què pensava de l’estació actual d’alta velocitat que tenim a Figueres i sobretot de la seva ubicació. Lorca els responia que entenia que estigui a on està perquè era la solució menys cara per a l’Estat. La provisionalitat que li van atribuir al començament haurà durat més de dues dècades. En aquest vídeo, enregistrat el gener de 2025, Lorca explica que la Generalitat i ell mateix tenien un altre projecte, abans que ell deixés l’alcaldia, l’any 1995. En aquell moment, Lorca hi creia amb els ulls tancats. I, com podeu veure-ho en aquest enregistrament, hi va seguir creient fins al final de la seva vida. La llàstima és que, no haver-lo realitzat en aquell moment, ha implicat a Figueres, segons el parer de Lorca, endarrerir més de 20 anys la supressió de vies i passos a nivell al centre de la ciutat i haver de conviure massa temps amb dues estacions diferents i alunados.

Un pla urbanístic ben elaborat crearà una nova Figueres amb la supressió de les vies

Ens anuncien que a partir de 2033 possiblement ja no hi haurà vies en funcionament ni passos a nivell a l’interior de la ciutat. Malgrat que Lorca hauria preferit la nova estació al Far, des que se’ns va dir que és irrevocable que aquesta es situï de manera definitiva a Vilafant, l’exalcalde de Figueres va demanar que es faci un pla urbanístic ambiciós. Treure les vies i els passos a nivells de l’interior de la ciutat suposarà la fi d’una Figueres dividida en dos. Lorca entenia que s´ha de dissenyar molt bé la nova Figueres que naixerà allà a on ara hi ha les vies, que serà important també lligar molt bé el transport públic urbà entre la nova estació d’autobusos que hi haurà a Vilafant i la de Figueres, que ell no suprimiria. “Fem que l’administració competent la tregui de l’abandonament i la deixadesa en què es troba”, deia en aquest vídeo l’agost de 2023.

Capítol 2. Museu del Joguet versus Museu del Cinema

L’amenaça de l’expropiació

El 22 d’agost de 2023, Marià Lorca i el creador del Museu del Joguet de Catalunya Josep Maria Joan i Rosa es van trobar a l’antic Hotel París per gravar un fragment de les memòries audiovisuals d’alcalde del primer. El Museu del Joguet va obrir les portes el 1982 ocupant molt menys espai que ara i amb una incertesa important sobre el futur pel fet que l’edifici de l’Hotel París era de propietat privada. Marià Lorca va arribar a l’alcaldia el 1983 i va afrontar i liderar l’estratègia per comprar l’edifici i fer-ne la seu estable del museu. En aquesta conversa, Lorca recordava com el desllorigador de l’operació va ser l’amenaça d’expropiació a la propietària de l’immoble, que ho era també dels establiments Lolita. Per això Josep Maria Joan parla de Lorca com un dels “culpables” que el Museu del Joguet de Catalunya-Figueres sigui avui el que és.

El mal record de les negociacions amb Tomàs Mallol per portar a Figueres el Museu del Cinema

Un dels temes més polèmics que van ser notícia durant el mandat de Marià Lorca va ser el de les negociacions amb el col·leccionista Tomàs Mallol per a la creació a Figueres del Museu del Cinema. Encara ara, més de trenta anys després, els figuerencs no es posen d’acord sobre si Figueres havia de tenir aquest museu a qualsevol preu. Això és el que explicava Marià Lorca el 2023 en aquesta conversa amb Josep Maria Joan i Rosa i el periodista Josep Adolf Estrader. Figueres no es va quedar el Museu del Cinema perquè Mallol va dir a Lorca que no portaria molts visitants i perquè, en paraules de l’exalcalde, Girona va oferir a Mallol… 3000 milions de les pessetes d’aquella època.

El que va fer la diferència entre el Museu del Joguet i el Museu del Cinema

Josep Maria Joan i Marià Lorca estaven d’acord en aquesta conversa matinguda el 2023: El que va fer la diferència entre el projecte del Museu del Joguet que pilotaven Josep Maria Joan i Pilar Casademont i el del Museu del Cinema que encapçalava Tomàs Mallol és que, en tots dos casos, l’Ajuntament havia d’acabar comprant un edifici (l’Hotel París per al primer, la Sala Edison per al segon). Mentre Josep Maria Joan i Pilar Casademont van dir que farien donació de la seva col·lecció, Tomàs Mallol imposava vendre la seva.

Capítol 3. L’Hospital de Figueres

Quan transformar l’hospital es va convertir en una necessitat imperiosa

Marià Lorca va triar el maig de 2025 com a interlocutors per parlar del passat i present de l’hospital els dos col·laboradors més propers que va tenir sent alcalde per transformar aquell petit geriàtric portat per religioses en autèntic hospital comarcal. Es tracta del llavors director mèdic, el doctor Carles Ponsatí, i del director-gerent d’aquell moment, Santi Cardona. Ells van viure amb Lorca el repte de desenvolupar l’hospital comarcal que ha d’afrontar ara les repercusions que li comportarà l’arribada d’aquí pocs anys del nou Trueta.

Capítol 4. La plaça de toros

“La berruga de Figueres”

Marià Lorca va tenir mot interès a parlar de l’antiga plaça de toros. El seu estat actual d’absolut abandonament la converteix en una berruga en una zona de Figueres que cada cop és més cèntrica. No sembla que hi hagi la més mínima disponibilitat pressupostària per reconvertir aquest espai en un equipament per a la ciutat. L’ interès fonamental de l’exalcalde Lorca era el 2023, quan vam enregistrar aquesta converrsa, explicar quan i com va comprar l’Ajuntament la plaça de toros, tancada des de 2000. Contra alguna veu aïllada que hagi pogut insinuar públicament que Lorca va afavorir un amic, les seves explicacions tenen per objectiu convèncer qui l’escolti que la seva compra va ser una gran operació de ciutat. Desaprofitada i llençada per la borda posteriorment.

La llista inacabable de coses que s’hi haurien pogut fer

L’Ajuntament que Marià Lorca va presidir entre 1983 i 1995 va comprar la plaça de toros a l’empresari taurí Mario Gelart per 120 milions de pessetes, que es van pagar en 12 anys sense interessos, a raó de 10 milions per any. Els locals i tallers annexos a la plaça estaven tots llogats i aportaven uns ingressos de 4 milions de pessetes per any en lloguers. Durant aquesta passejada filmada l’agost de 2023, Marià Lorca afirmava que “només que s’haguessin mantinguts llogats aquests locals, a dia d’avui ja s’hauria recuperat la inversió feta en aquell moment per l’Ajuntament”.

“Una magnífica inversió però molts anys perduts”

Marià Lorca trobava molt trist veure l’estat en què es trobava en aquell moment (any 2023) l’antiga plaça de toros, i en què es troba actualment ja que res no ha canviat. L’exalcalde veia amb tristori com aquell equipament es va convertir en una runa. “No en culpo ningú, aquest no és el meu estil, no ho ha estat mai. Però m’entristeix que la ciutat no hagi pogut treure partit del que en el seu moment va ser una magnífica inversió”, ens deia en aquesta conversa que avui compartim.