L’habitatge sobre sòl públic a Figueres i les lliçons d’un model de cessió directa ens transporten a una època de gran agilitat en la disposició del sòl urbà, segons es llegeix a les cròniques de l’Ampurdán dels anys cinquanta. En aquells moments l’ajuntament va facilitar la construcció de blocs d’habitatges en zones d’expansió com la carretera del Castell o la Nacional II mitjançant la cessió gratuïta de solars al Ministeri de Defensa amb l’objectiu d’oferir allotjament a la guarnició militar de la plaça, integrada per nombroses famílies que llavors vivien disperses per la ciutat. ​

Aquell model d’urbanisme es basava en la transferència directa de la propietat on l’estat rebia el terreny a cost zero per part del municipi i hi aixecava els habitatges.

Amb el pas de les dècades, molts d’aquests pisos van ser adquirits pels seus ocupants i, en extingir-se les condicions originals, van acabar integrats en el mercat immobiliari privat. El que en el seu dia va ser una solució logística ràpida per a un col·lectiu concret ha acabat transformant-se en un benefici econòmic per a particulars ja que el valor que ha guanyat el terreny gràcies al creixement de la ciutat ha anat a parar a mans privades en lloc de quedar-se al municipi. ​

Avui dia en un context de dificultat d’accés a l’habitatge, el contrast amb aquella facilitat de gestió és evident.

La via no explorada de les cooperatives d’habitatge

Mentre que altres municipis estan explorant fórmules com les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús on l’ajuntament cedeix el dret de superfície però manté sempre la propietat del sòl a Figueres encara no s’ha consolidat cap projecte d’aquest tipus.

L’habitatge cooperatiu és un model d’habitatge basat en la propietat col·lectiva i la gestió comunitària, on un grup de persones s’organitza en una cooperativa per accedir a una llar de manera conjunta. En lloc de comprar un habitatge de manera individual, els membres compren una quota de la cooperativa, la qual cosa els dóna dret a viure en un dels habitatges de la cooperativa. Aquesta quota sovint és més assequible que comprar una propietat al mercat obert. Un dels objectius principals de l’habitatge cooperatiu és evitar l’especulació immobiliària. En no permetre la venda individual de les unitats d’habitatge al mercat obert, es busca mantenir els preus assequibles (actualment, d’entre 500 i 600 euros de mitjana) i garantir l’accés a l’habitatge a llarg termini.

Exemples al nostre voltant

L’habitatge cooperatiu va fent un lloc a les comarques gironines entre els que busquen fugir del cada vegada més car mercat tradicional i anar a un model alternatiu. A Dinamarca o Àustria, un terç dels habitatges estan en mans de cooperatives. A Catalunya es preveu arribar en tres anys a un miler d’habitatges, amb 2.000 residents.

La manca d’espais reservats per a aquestes iniciatives i la complexitat de la normativa actual fan que el sòl públic no flueixi amb la mateixa celeritat que fa setanta anys. ​L’experiència històrica ens ensenya que el sòl és un actiu estratègic que la ciutat ha de saber gestionar amb previsió. El repte actual de Figueres no és recuperar l’estil de les cessions del passat sinó trobar la manera de posar fil a l’agulla amb models moderns com l’habitatge cooperatiu que podria recuperar part d’aquella capacitat de construcció però amb una diferència fonamental que és garantir que el terreny continuï sent un bé comú de tots els figuerencs evitant que el patrimoni municipal es torni a diluir amb el pas del temps.