El 10 de febrer de 1808 els francesos van ocupar pacíficament la vila de Figueres (ja que eren aliats d’Espanya en la seva lluita contra els anglesos i portuguesos). A primers d’abril, com que les forces franceses estacionades a la ciutat eren molt nombroses, els seus comandaments van demanar permís a les autoritats militars espanyoles del Castell de Sant Ferran que permetessin l’allotjament, a la fortificació, de 200 soldats francesos; les autoritats espanyoles van accedir-hi i els francesos, un cop dins la fortalesa, van aconseguir el seu control. Els francesos van anomenar la imponent fortificació militar de Figueres com «la bella inútil», ja que malgrat ser tan gran i ben feta des del punt de vista militar les dues vegades que van voler conquerir-la ho van aconseguir sense disparar ni un sol tret.

El 3 de juny, davant la notícia que el mariscal francès Joachim Murat es convertia en el regent d’Espanya, els figuerencs es van revoltar contra els francesos, i aquest es van tancar a la fortalesa; el dia 13 de juny, davant l’intent dels figuerencs de prendre per les armes la Fortalesa de Sant Ferran, les tropes napoleòniques van començar a bombardejar la vila (es calcula que van caure 2.760 bombes). El setge popular va continuar fins que una columna francesa de 2.000 soldats amb municions i queviures va aconseguir trencar el bloqueig popular i arribar a la fortificació. Llavors, un cop refets els assetjats van ocupar Figueres però la van trobar buida. Molts joves figuerencs i de la comarca van unir-se a les partides de guerrillers per seguir lluitant contra l’invasor. La resta de figuerencs van anar tornant a la vila quan el perill de represàlies va disminuir. Les autoritats franceses per intentar guanyar-se l’estimació dels figuerencs van dur a terme la pavimentació de la plaça de l’Ajuntament (que va ser el primer espai urbà que ja no tindria el sòl de terra).

La nit del 21 de gener de 1810 va morir al castell el general Mariano Alvarez de Castro que havia estat el cap dels defensors de Girona. Va ser enterrat, inicialment, en el cementiri municipal. La matinada del 10 d’abril de 1811 uns 1.000 soldats espanyols comandats pel coronel mossèn Francesc Rovira van aconseguir entrar d’amagat a la fortalesa de Figueres (gràcies al fet de disposar d’una clau d’una porta exterior) i van ocupar-lo fent presonera tota la guarnició. Aquest fet històric rep el nom de «la Rovirada» o, també, «la Gloriosa Sorpresa del ‘Castell’». El 16 d’abril les tropes napoleòniques van assetjar el castell. Finalment, el 16 d’agost de 1811, els defensors de la Fortalesa de Sant Ferran es van rendir, ja que no tenien ni municions ni queviures. Per un decret del mariscal Augerau (governador general francès de Catalunya), el 1812, Figueres va quedar inclosa en el departament francès del Ter (convertint-se en una subprefectura) i, juntament amb la resta de Catalunya va quedar incorporada a l’Imperi Francès. Amb el final de la Guerra del Francès les tropes napoleòniques van evacuar la Fortalesa de Sant Ferran el 25 de maig de 1814. Quan el rei Ferran VII d’Espanya va tornar del seu exili francès va sojornar a Figueres (a causa d’uns forts aiguats que feien impossible travessar el riu Manol).

El curtmetratge «La Rovirada 1811, La Llave de la Victoria», produit per Videosart l’any 2011, reflecteix perfectament aquest episodi apassionant de la historia de Figueres. Vídeo pujat a Vimeo per Jaume Simon Argemir.