De 1949 a 1979 la Rambla de Figueres es va anomenar oficialment Rambla Sara Jordà. L’11 d’agost fa 88 anys de la mort d’aquesta figuerenca, afusellada al Castell de Montjuïc. Per això hem decidit donar un cop d’ull a la seva biografia, a partir de dues visions diferents de veure i interpretar la història. Fixeu-vos bé en els contrastos:

L’enciclopèdia lliure Vikipèdia, feta a partir d’aportacions particulars, ens presenta Sara Jordà i Guanter (Figueres 1895, Barcelona, 11 d’agost de 1938), com una «protectora de persones perseguides durant la guerra civil espanyola per ser contràries al govern republicà. Durant la guerra civil va ser membre del Socors Blanc, una organització creada el 1933 amb l’objectiu de proporcionar suport i assistència a partidaris del tradicionalisme i que durant la guerra va actuar de cinquena columna a la zona republicana. Sara Jordà es va implicar en la lluita clandestina. Es va infiltrar en centres oficials de Girona per obtenir documentació falsa, signatures i segells, que lliurava a persones perseguides per salvar de la mort, i organitzava expedicions per fer travessar les muntanyes, camí de França. Descoberta la xarxa, va ser detinguda i afusellada al Fossat de Santa Helena del castell de Montjuïc amb altres 6 dones i 57 homes. Va ser condemnada a mort pel Tribunal d’Espionatge i Alta Traïció. Mor a l’edat de 43 anys i viuda».

Per la seva part, el diari La Razón publicava el 2021 un article de César Alcalá que diu: «Sara Jordà se dedicó a una admirable actividad caritativa dentro del llamado Socorro Blanco. Desde los centros oficiales de Gerona, donde si infiltró, ayudó a obtener permisos, pasaportes, impresos oficiales, sellos de goma, firmas y dinero que evitaron que muchas personas fueran perseguidas. Organizó expediciones para pasar clandestinamente gente a Francia. Fue descubierta, detenida y fusilada en el castillo de Montjuic el 11 de agosto de 1938. La condenó el Tribunal de Alta Traición con el visto bueno del presidente de la Generalitat de Cataluña Lluís Companys. Su hija pidió que se la indultara. Companys, ante esa demanda, exclamó que “para los traidores, no hay piedad”. Aquel mismo día, en los fosos de Santa Elena de Montjuic se fusiló a 64 personas, 7 mujeres y 57 hombres. Durante muchos años la Rambla de Figueras llevó su nombre».