Orgull de Figueres comparteix amb vosaltres des del 3 de setembre documents exclusius : les fotos de la històrica primera visita a Figueres del president de la Generalitat el 6 de setembre de 1979. Fotos fetes en el seu moment pel personal de Presidència de la Generalitat que acompanyava Tarradellas a la visita. Fotos, totes elles, dipositades a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, creat per Tarradellas com a llegat a la societat catalana i custodiat pel Monestir de Poblet. Amb l’autorització de l’Arxiu, les compartim amb tots els nostres lectors i seguidors.
Preàmbul: La realitat política de la Figueres de 1979
Quan el president de la Generalitat restaurada Josep Tarradellas i Joan va visitar oficialment per primera vegada la ciutat de Figueres el 6 de setembre de 1979, l’alcalde de la ciutat era l’empresari Miquel Esteba Caireta (CiU). A les eleccions municipals celebrades el 3 d’abril del 1979 a Figueres, el resultat de vots ajustat va mantenir la incertesa en els primers moments sobre qui seria l’alcalde de la ciutat. El repartiment de regidors va ser PSC-PSOE (7), CiU (5), Centristes de Catalunya-UCD (5), PSUC (2), ERC i Front Nacional (1), Grup Independent de Dretes (1). Francesc Burgas Carbó escrivia a L’Empordà el 12 d’abril de 2021: “Finalment, els partits catalanistes es posaren d’acord, i el dia 23 d’abril proclamaren alcalde al socialista Josep Maria Ametlla Peris. El seu mandat no va durar gaire, ja que el dia 13 de juliol, en el Ple extraordinari celebrat en el Consistori, es va acceptar la renúncia d’Ametlla, forçada pel seu propi partit. Situació provocada per les greus discrepàncies entre l’alcalde i l’executiva local socialista, un fet agreujat per la legislació vigent sobre eleccions locals donava un paper preeminent als partits en el control de les decisions i actuacions dels regidors a l’Ajuntament, fet amb el qual Ametlla no estava gens d’acord”.
El 20 de juliol, d’aquell mateix any 1979, Miquel Esteba Caireta (1931-2011) va ser nomenat alcalde gràcies als vots de la seva formació, Convergència i Unió, a més dels de Centristes de Catalunya-UCD, ERC i Front Nacional i el Grup Independent de Dretes. Poc més d’un any després, Esteba hauria de dimitir per les mateixes raons que ho havia fet abans Ametlla: divergències polítiques amb el partit. Va ser el 5 d’agost del 1980.
El 2009, dos anys abans de la seva mort, Miquel Esteba explicava al periodista Narcís Genís en una entrevista publicada al Punt que «el pressupost de la ciutat era baixíssim. Al cap d’un any i quatre mesos vaig plegar, en contra de la voluntat del president Pujol, que no em va voler acceptar la dimissió. Jo me’n vaig anar perquè vaig veure que no me’n sortiria, que la ciutat quedaria en una situació difícil. El meu partit en un moment determinat no em va donar suport, amb actituds que per mi no eren acceptables.»
Entre els millors moments del seu mandat d’alcalde, Esteba destacava que «guardo un moment d’una gran intensitat nacional com és el d’haver rebut el president de la Generalitat restaurada Josep Tarradellas i també l’aprovació de l’Estatut. Van ser uns moments gloriosos. Vaig anar a l’Ajuntament per un esperit de servei i pel meu sentit catalanista, que després ha anat derivant cap a nacionalisme, nacionalisme radical i avui independentisme.»
Preàmbul (2): Josep Tarradellas
Josep Tarradellas i Joan (1899-1988) va ser el president de la Generalitat de Catalunya a l’exili durant la dictadura franquista i el primer president de la Generalitat recuperada (1977). El 1931 va ser secretari general d’Esquerra Republicana de Catalunya. Diputat a les Corts Constituents espanyoles del 1931, va ser nomenat conseller de Governació i de Sanitat sota la presidència de Francesc Macià, i durant la guerra civil de 1936-1939, conseller de Serveis Públics, Economia i Finances, i Cultura. Exiliat a França el 1939, en dimitir el President Josep Irla, Tarradellas va ser elegit president de la Generalitat a l’exili a l’ambaixada de la República Espanyola a Mèxic l’any 1954. Després de la mort del general Franco el 1975, el 1977 va ser cridat a Madrid pel president del Govern Adolfo Suárez i va negociar d’acord amb les forces polítiques de Catalunya el restabliment de la Generalitat que va tenir lloc l’octubre del mateix any amb la constitució d’un govern d’unitat nacional.
El president Tarradellas arribà a Barcelona el dia 23 d’octubre de 1977. Des del balcó del Palau de la Generalitat va pronunciar la cèlebre frase: “Ja sóc aquí”. L’efecte de les seves paraules va ser memorable.
Tarradellas va formar un govern de concentració amb dotze consellers per tal de redactar l’estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979 que seria aprovat en referèndum el novembre de 1979, i va convocar eleccions al Parlament de Catalunya (1980).
Tarradellas havia mantingut la institució a l’exili i representava la continuïtat històrica. Va ser l’únic governant del temps de la República Espanyola (1931- 1939) que va retornar per exercir funcions de govern en la democràcia reinstaurada.
Les eleccions al Parlament de Catalunya el març de 1980 van marcar la fi del seu mandat. A l’abril, el Parlament va elegir com a president de la Generalitat Jordi Pujol.
Preàmbul 3: L’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià
L’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià (AMTM) es va incorporar l’any 1981 a l’Arxiu del Monestir de Poblet per voluntat de qui va ser president de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas i Joan, que va dipositar i cedir els seus fons bibliogràfics i documentals a la comunitat monàstica de Santa Maria de Poblet. La seu de l’arxiu es troba a l’antic palau de l’Abat.
Montserrat Tarradellas i Macià va ser la primera filla de Josep Tarradellas i Antònia Macià. El proper 9 de setembre hauria complert 97 anys.
El fons del president Tarradellas està compost d’una important documentació relacionada amb la guerra civil, l’exili i el restabliment de la Generalitat de Catalunya. L’AMTM comprèn també altres fons bibliogràfics i documentals cedits per altres persones relacionades amb la vida social i política de Catalunya, la majoria contemporànies del president Tarradellas.
Us recordem que demà, 6 de setembre, farà 46 anys de la històrica visita del president Josep Tarradellas a la nostra ciutat. Per commemorar-ho, Orgull de Figueres farà públiques les fotos i documents custodiats per l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià sobre aquella data assenyalada.
Visita oficial de Josep Tarradellas a Figueres el 6 de setembre de 1979
Fa 46 anys d’aquestes imatges. El president de la Generalitat restaurada, Josep Tarradellas i Joan, va visitar oficialment Figueres per primera vegada. La ciutat va respondre massivament a aquesta visita amb escalf, molta gent a la plaça de l’Ajuntament i moltes mostres personals d’estima cap al president.
Orgull de Figueres treu a la llu, les més de 100 fotografies d’aquest dia, custodiades a Poblet per l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià. Amb l’autorització de l’Arxiu, les difonem, des d’avui i durant els propers dies. Veureu per tant a les fotos, fetes per l’equip de Presidència de Tarradellas, la marca d’aigua de l’Arxiu.
La primera part, aquesta que publiquem ara, correspon a una part dels actes oficials fets per Tarradellas a l’interior de l’Ajuntament, que en aquell moment estava presidit per l’empresari Miquel Esteba Caireta. Reunió amb el consistori, signatura del llibre d’or, roda de premsa, sortida al balcó… Gaudiu-ne.
Si fins ara hem publicat les fotos de la reunió amb el consistori, la signatura del llibre d’or, la roda de premsa i la sortida al balcó, a partir d’ara compartim les imatges de la recepció que va donar a les autoritats i a la societat civil de Figueres i de l’Alt Empordà. Qui hi reconeixeu?
Els figuerencs van sortir al carrer el 6 de setembre de 1979 per donar la benvinguda al president de la Generalitat de Catalunya restaurada. A la Plaça de l’Ajuntament no hi cabia ni una agulla i Tarradellas va voler agrair-ho. Durant els seus desplaçaments entre l’Ajuntament, el Teatre-Museu Dalí i el Casino Menestral Figuerenc, va voler el contacte amb les persones que l’havien anat a veure. L’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià custodia quatre fotos de la sortida de Tarradellas de l’Ajuntament, les quatre que us mostrem avui abans de passar demà a les fotos de la visita del museu.
Després de la visita institucional a l’Ajuntament, el president de la Generalitat restaurada va ser rebut per Salvador Dalí a la porta del Teatre-Museu. El pintor i el polític van visitar el museu i aquestes que compartim amb vosaltres són les fotos que en guarda l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià.
Segurament identificareu moltes de les persones que veureu a les fotos de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià que compartim ara. Algunes ja no estan malauradament entre nosaltres. Moltes altres, sí. Josep Tarradellas va visitar oficialment el Casino Menestral de Figueres, a on va saludar la junta directiva i va signar al llibre d’honor de l’entitat. La seva visita a la ciutat es va acabar anant al Museu de l’Empordà, a on va tenir una trobada amb l’escultor Frederic Marès i va signar també el llibre d’honor.
