Dimarts, una diputada citava des de la tribuna del Parlament dos casos de nens catalans que han pogut aconseguir la inclusió escolar desitjada, necessària per a ells pels problemes de salut o les capacitats diverses que tenen. Irene Aragonès, la diputada (ERC), citava un nen de Cerdanyola i una nena que es diu Arlet.

Doncs bé, l’Arlet és una nena escolaritzada en un centre d’un poble de l’Alt Empordà que s’ha convertit en el símbol d’una lluita que fa més de 40 anys que espera solucions: la inclusió efectiva a les nostres escoles. Dimarts, la seva realitat va entrar amb tota la força al Parlament de Catalunya.

La diputada Aragonès va protagonitzar una intervenció on va exposar les mancances del sistema actual, va posar el focus en la necessitat imperativa que el Departament d’Educació escolti activament tant les famílies com els docents per trobar solucions conjuntes. A partir de l’exemple de l’Arlet, que acaba de fer 7 anys, la diputada va posar de manifest la urgència de garantir els suports i la seguretat de tot l’alumnat amb necessitats específiques (NESE) en tots els espais escolars.

L’exposició de dimarts a l’hemicicle coincideix amb un moment de fortes mobilitzacions del sector docent, refermant que mestres i famílies comparteixen una mateixa línia de reivindicació: posar fi a la precarietat de la inclusió. Avui, l’alegria de l’Arlet (de qui no donem més detalls per preservar la seva initimitat i privacitat així com les de la seva família) és la nostra.