Era figuerenc, fill de Ca’n Caussa, dels Discos Caussa. Jove, molt jove. Militant polític, comunista, un valor en alça. Carles Caussa Mitjà, acabat de nomenar candidat del PSUC per la demarcació de Girona a les segones eleccions democràtiques, va morir sobtadament d’un aneurisma cerebral a pocs dies de l’inici de la campanya, l’any que n’havia de fer trenta. De ben jove, quan només tenia 18 anys, ja militava al PSUC, i va ser-ne el seu responsable a la universitat durant un parell d’anys. El 1971, Carles Caussa va formar part dels que van crear l’Assemblea de Catalunya. El 1973, el Congrés del PSUC celebrat a París, el va elegir membre del comitè central del partit. Tres anys després, faria possible el naixement de l’Assemblea de l’Alt Empordà. Carles Caussa, per fer possible tot plegat, celebrava reunions clandestines al Mas d’en Dorra, de Fortià.
Carles Caussa va casar-se amb una campanya del partit des de 1966, la Teresa Bofill Gorina (1948), amb qui va tenir un fill, l’Aleix. En Carles va deixar doncs amb la seva mort prematura i sobtada vídua i un fill molt petit. Ella no oblidarà mai, ell no pot recordar-se’n, l’enterrament multitudinari que li van dispensar tant la ciutat de Figueres com el moviment polític en general. Una allau de persones van anar caminant de casa seva, al carrer Besalú, al cementiri. Precisament una vintena de fotos d’aquest moment històric han estat donades per la Teresa i l’Aleix a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà, amb retalls de diari i les cartes i mostres de condol rebudes per la família. A l’ACAE ha quedat també dispositat el fitxer de l’entrevista que li van fer fa uns mesos a Teresa Bofill els responsables del projecte “Figueres transició democràtica (1975-1982)”, entre els quals s’hi troba l’historiador Enric Pujol.
A la mort de Carles Caussa, el figuerenc Lluís Fernàndez Caula va escriure anònimament a 9País un impressionant poema que reproduïm aquí amb el permís del seu autor.
També Jordi Solé Tura va escriure un article, “En la muerte de Carles Caussa”, que es troba dipositat a l’Arxiu Històric Municipal de Mollet del Vallès, a on deia: “Carles era uno de los hombres de futuro de Catalunya, una de las mejores esperanzas de nuestra vida colectiva para el mañana inmediato. Y lo era no solo por su lucidez y su honestidad política e intelectual. Lo era también por su apasionado amor a la vida, por su permanenta inquietud vital, por su amor a la tierra catalana”.
