S’han acabat les Fires de 2025. Han estat l’expressió viva del dinamisme de les nostres entitats i associacions: El CasinoMenestral amb les seves Fires del 3 de maig, els Amics dels Gegants en el seu 30è aniversari i el Foment de la Sardana Pep Ventura en el 150è aniversari de la mort del compositor han brillat especialment i han fet sortir la gent al carrer amb propostes ben diferents. Les entitats són les que han fet viure també el Rampell, com a feu dels joves en aquestes dates tan assenyalades, i les que han guarnit la ciutat smb creus de maig cada vegada millors i més nombroses. Si tots i cadascun dels dies de les Fires l’agenda ha estat farcida d’esdeveniments és perquè les nostres entitats estan ben vives. L’Ajuntament, en la seva missió d’aplegar tot el que es mou, de donar-li forma de programa de Fires i de contribuir amb esdeveniments propis, també ha estat bé. Per ser justos, va provocar molts empipaments i critiques l’avançament de dues hores del concert de La Selvatana a la Plaça de Catalunya, anunciat tard i malament, que va fer que molta gent es perdés el concert pel simple fet que hi va arribar a les deu i no a les vuit. Però diríem que va ser un fet aïllat.

Lamentem tot i això que, una vegada més, faci més soroll el que és negatiu que el que és positiu. Que les Fires han anat bé potser no ho heu llegit enlloc. Que hi ha hagut dos apunyalaments amb víctimes ingressades a Girona amb pronòstic reservat i dos robatoris amb violència fets a dues dones… això sí que ha fet córrer tinta. Però és que els fets han existit i no ho podem amagar.

En conclusió: Els figuerencs que han celebrat de forma activa aquestes Fires són els mateixos que deien fa uns dies al Pols Ciutadà d’en Xavier Jiménez que estan orgullosos de Figueres… però amb la boca petita. Les Fires no poden durar tot l’any però almenys ens demostren que Figueres no està morta, que els figuerencs no ens quedem a casa i que tots ens morim de ganes de convertir Figueres en una ciutat viva i dinàmica… els 365 dies de l’any. Visca les Fires! Gràcies per contribuir a l’Orgull de Figueres.

El problema només s’arreglarà el dia que l’Ajuntament de Figueres i la Fundació Gala-Dalí es posin d’acord i el primer convenci la segona perquè inclogui aquest equipament sota el seu paraigua. Dalí fora de Dalí, això no por ser, no té futur i costarà un ull de la cara als figuerencs. La pregunta que ens hem de fer és: Què en pensaria Dalí si veiés el que passa? I sobretot, què faria?

Les dues fotos van ser fetes ahir, Diumenge de Resurrecció, al matí, a la mateixa hora. La primera mostra la llarga cua de visitants que, havent comprat anticipadament el seu tiquet a Internet, esperen entrar al Teatre-Museu Dalí a l’hora que han reservat per a la seva visita.

La segona ens mostra la Casa Natal de Salvador Dalí buida, sense ningú esperant per entrar.

Quina pena, quina llàstima. La Casa Natal, amb un model immersiu de visita i d’interpretació del personatge molt ben pensat que agrada molt als que la visiten, no té públic. El nombre de visitants és molt baix, el d’ingressos, també. El dèficit, per tant, és gran. I, com a figuerencs orgullosos de l’existència de la Casa Natal, això ens entristeix i preocupa.

El problema només s’arreglarà el dia que l’Ajuntament de Figueres i la Fundació Gala-Dalí es posin d’acord i el primer convenci la segona perquè inclogui aquest equipament sota el seu paraigua. Dalí fora de Dalí, això no por ser, no té futur i costarà un ull de la cara als figuerencs. La pregunta que ens hem de fer és: Què en pensaria Dalí si veiés el que passa? I sobretot, què faria?

El 28 de març ha fet un mes del llançament d’Orgull de Figueres. Som un mitjà de comunicació figuerenc, privat, positiu, apolític i fora de circuit.

Positiu, perquè només ens mou recuperar (i després mantenir i fer més gran) l’orgull de ciutat.

Apolític, perquè fem una aposta explícita per quedar al marge de tota comunicació i missatge d’institucions, partits i polítics.

Fora de circuit, perquè en el nostre llibre d’estil queda dit de manera explícita que no reproduïm ni reproduirem comunicats de premsa de ningú i que les rodes de premsa no són notícia per elles mateixes sinó un mitjà per accedir a la informació facilitada per una persona, entitat o institució, que caldrà sempre comprovar i contrastar, en la mesura que les circumstàncies ho permetin.

Orgull de Figueres vol associar als continguts els seus lectors i espectadors. És per això que avui posem en marxa a la xarxa social Facebook el Club Orgull de Figueres, un grup a on, amb l’única norma del respecte i l’educació, tothom pot dir el que desitgi. I en només uns dies estrenarem el contingut audiovisual “Pols ciutadà”: Sortirem al carrer i us demanarem l’opinió sobre temes que us proposarem. Gràcies per seguir-nos.