
A Figueres parlem molt de seguretat perquè els figuerencs tenen sovint la sensació que la ciutat no és prou segura. La ciutat està sobresaturada d’immigració per la proximitat de la frontera i d’ofertes de treball (precari) vinculades al turisme. El cúmul de situacions no desitjables (plantacions de marihuana, delictes diversos) és evident. Els jutjats de Figueres són dels més lents de l’Estat, amb gran rotació de jutges debutants. Tot i que certs actors de la política i l’opinió pública insisteixin que els delictes i crims més mediàtics han passat a Figueres com haurien pogut passar en altres ciutats, ningú pot negar que la ciutat a les nits, com a mínim, fa una certa por. Acabar amb la deliqüència, acabar amb la presència als carrers de persones amb comportaments delictius o, en el millor dels casos, inadequats, no ho aconseguirà ningú de manera immediata, siguem sincers. Calen molts anys i una coordinació sense fisures ni aturades entre les administracions, el poder judicial i les forces i cossos de seguretat.
El que l’Ajuntament pot anar fent és el que l’alcalde diu que fa: Reforçar els mitjans humans i materials de la Guàrdia Urbana, reforçar la cooperació amb els Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional i augmentar la presència als carrers dels agents de la nostra policia local. L’Ajuntament ha anunciat fins i tot l’obertura d’una segona comissaria de la Guàrdia Urbana. Els figuerencs ho veuen així? Ells ho han de dir. Nosaltres hem mirat de resumir les nostres impressions sobre el tema.

Augment relatiu de la presència dels agents al carrer en tasques de dissuassió: La tàctica de deixar al mig del carrer cotxes i motos buits amb les llums blaves posades sembla haver-se imposat, per davant de patrulles caminant o donant voltes. Els ciutadans se n’adonen, com del fet que hi ha més presència policial al centre que als barris.
Policia sancionadora: Les multes posades per la Guàrdia Urbana aporten un milió d’euros l’any a les arques de l’Ajuntament, segons els pressupostos anuals municipals. La grua, 145.000 euros més. Que la policia local sancioni, és lògic. Que molta gent tingui la sensació que està molt més present per sancionar (i, per tant, recaptar) que per dissuadir, potser no tant. Els nous radars de velocitat posats al desembre ajudaran a recaptar més i els 64 patinets confiscats anunciats ahir a bombo i plateret, també.
Reacció no sempre garantida: Les trucades a la Guàrdia Urbana acaben sovint amb decepció per part de qui truca o la necessita ja que la resposta sovint és desfavorable i el desplaçament cap al lloc dels fets, poc freqüent, fins i tot quan és anunciat.
Excessiva mediatització: La Guàrdia Urbana de Figueres pateix un excés de visualització pública per part de l’Ajuntament i l’alcalde, que la posen sovint com a centre d’interès a les xarxes socials en posts que parlen de l’èxit de les seves intervencions o fins i tot de sortides en bicicleta amb l’alcalde fora d’horaris de servei. Els cossos de seguretat haurien d’estar sempre protegits de la utilització mediàtica, tant institucional com partidista.


