Arribo amb aquesta conversa al final de les meves memòries d’alcalde. En Josep Adolf Estrader i jo hem pensat que la millor manera de fer-ho seria recapitulant els temes tractats, fent doncs un repàs dels que van ser els temes més importants dels dotze anys del meu mandat com a alcalde.

Però em venia de gust també enllaçar el passat amb el present per parlar una mica de política d’abans i política d’ara. Sé que aquesta part final de la conversa sorprendrà més d’un, per les coses que hi dic. En sóc conscient. Però us dec sinceritat i transparència. Espero que el que dic avui i el que he dit fins ara en les memòries us hagin ajudat a conèixe’m una mica més, a sabr amb més detall com van ser els meus dotze anys d’alcaldia i a entendre el que, tant llavors com ara, he esperat sempre de la política municipal i dels que hem estat elegits per dur-la a terme. M’agradaria que recordeu el Marià Lorca Bard polític com una persona que va voler dedicar una part de la seva vida a la seva ciutat i als seus conciutadans sense esperar-ne cap satisfacció dinerària, només -i no és poc- la del reconeixement dels que em van votar i la comprensió dels que no. Gràcies a tots.