Article de Josep Adolf Estrader

• 6 d’octubre de 2026

He tingut el plaer de ser una de les darreres visites que el president Carles Puigdemont ha rebut a Waterloo abans d’assabentar-se que el jutge Llarena ha retirat l’ordre de detenció contra ell i que el Tribunal Constitucional ha donat l’ordre al Suprem d’incloure dins el benefici de l’amnistia les persones acusades de malversació. A Waterloo ens hem retrobat dos periodistes vells amics, dues persones que a finals dels anys noranta i principis del segle XXI s’ajudaven intentant obrir noves finestres al periodisme gràcies als progressos tecnològics. Ell, dirigint l’Agència Catalana de Notícies, la primera a difondre les informacions a través d’Internet i la primera també a crear una redacció virtual. Jo, modestament, posant en marxa com a experimentació pionera la primera emissora de ràdio de l’Estat espanyol a emetre exclusivament per Internet i a la carta.

El contingut de la nostra trobada resta, com ha de ser, en la privacitat. Però en aquesta data assenyalada en què el president Puigdemont ha rebut la notícia que ha començat el compte enrere per al seu retorn, em ve de gust posar en valor els criteris comuns de dues persones que van ser, són i seguiran sent periodistes. La llibertat i la independència com a objectius absoluts, que impliquen el cost de lluitar per elles i defensar-les contra els que pretenen imposar, dominar, espantar, difamar i judicialitzar els mitjans de comunicació i els seus periodistes. Per fer periodisme cal valentia. Informar és preguntar, escoltar, contrastar i publicar… peti qui peti. L’antítesi de copiar i enganxar comunicats de premsa i vídeos institucionals. La llibertat té un cost però és preciosa. Per això avui celebrem que el Puigdemont polític tingui la llibertat a tocar.

.