Article d’opinió de Marc Trillas
- 6 de setembre de 2026
Et passes 25 o 26 anys formant-te per acabar matant-te a treballar per un sou indigne que no dóna ni per a començar a parlar. Arribar als 30 anys i haver de continuar a casa dels pares o compartir pis entre quatre adults perquè pagar un lloguer tu sol és una utopia i comprar directament ni t’ho planteges. Mentrestant, el Rodalies que t’ha de portar a la feina no funciona ni un sol dia bé, el teu Dacia Sandero del 2001 té l’entrada prohibida al centre de la ciutat per la comèdia de les etiquetes ambientals, i si se’t passa pel cap la bogeria d’emprendre, l’Estat et cruix a quotes d’autònoms des del primer minut. La identitat dels nostres barris s’apaga a marxes forçades: la fruiteria de la senyora Maria de tota la vida ara és d’en Moha, el bar d’en Josep de sobte és d’un tal Shaolin, i a sobre del teu cap hi tens un pis turístic d’Airbnb a 200 euros la nit. Això si no tens la sort de tenir el carrer degradat o ple d’okupes fent de les seves amb total impunitat. Et poses malalt i no tens cita amb el metge de capçalera fins d’aquí a dos mesos —amb sort— i no tens cap gana de passar-te deu hores a urgències esperant que et cridin. I encara has de donar les gràcies si només és el segon mòbil que et roben pel carrer, mentre el govern d’Espanya decideix regularitzar 500.000 immigrants de cop —o més aviat 1,2 milions, petits matisos que se li escapen a l’Executiu— per acabar de col·lapsar el poc que queda dempeus.
Fa vergonya aliena veure com els mitjans de comunicació d’adscripció estatal ho blanquegen tot, amb reporters venent la moto del drama social mentre per darrere els mateixos als qui s’ha permès entrar fan el simi, insulten i se’n foten a la cara de la càmera. Però el més indignant de tot és la reacció d’aquest govern de pandereta: han trigat menys a treure’s de la màniga una partida pressupostària d’urgència de 25 milions d’euros per a integrar els menors que han creuat la frontera il·legalment que no pas a enviar l’exèrcit a protegir la sobirania del seu propi país. Hi ha la cartera plena i xecs en blanc per a la gent que ve de fora sense cotitzar ni un cèntim, però per als que portem tota la vida pagant la festa no hi ha absolutament res: ni per a la prevenció d’incendis, ni per a les DANA, ni per als afectats pel volcà de La Palma, ni molt menys per a solucionar el drama de l’habitatge per als nostres joves.
Senyores i senyors, o començem a despertar d’una vegada i fotem un bon cop sobre la taula, o ens acabaran d’enfonsar del tot. Ja n’hi ha prou de ser el riure de tot Europa i de pagar la factura d’un Estat incompetent del qual, per desgràcia, encara depenem. I per si el quadre no fos prou grotesc, en un sol dia et colen 72.000 immigrants a salt de frontera. I la pregunta que ens fem tots ressona de l’Empordà fins a Albacete: on és ara tota la quadrilla de policia i guàrdia civil que van enviar l’1 d’Octubre a repartir estopa contra la gent gran i els votants catalans? Per a reprimir la societat catalana sí que hi ha recursos, combois i mà dura; en canvi, davant d’una invasió en tota regla de la magnitud de tota la població de Ceuta de cop, ho bategen hipòcritament de «drama humanitari».
Vull anar a la pàgina que dona accés als altres articles d’opinió