Josep Adolf Estrader

A començaments d’estiu, el diputat socialista i exalcalde de l’Escala Víctor Puga, l’excap del servei de Nefrologia Ramon Sans, l’activista social i cultural Maria Eugènia Sala i l’empresari Pere Padrosa Pierre van deixar de ser patrons de la Fundació Salut Empordà. Discrepàncies? Expulsions? Mala entesa? No, res de tot això. Una estratègia per evitar que l’Hospital de Figueres es converteixi en una fundació pública, perdent-ne conseqüentment la gestió. Us ho expliquem.

Segons els estatuts de la Fundació Salut Empordà, hi ha diferents tipus de patrons: els nomenats pel sector públic (l’Ajuntament de Figueres i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà), els nomenats per l’Església pel fet que aquesta va fer donació de l’edifici original quan l’hospital es va constituir com a fundació, i aquells que són nomenats per diferents entitats atenent a qualitats diverses demostrades dins l’àmbit privat.

Fa un temps, la Generalitat de Catalunya es va adreçar a tots els hospitals de fundacions privades, entre ells doncs el de Figueres, perquè aclarissin qui havia proposat i nomenat cadascun dels seus patrons. Si el resultat era que la majoria de patrons havien estat nomenats pels ens públics, la fundació privada hauria de convertir-se en fundació pública, amb tot el que això comporta ja que la fundació perdria tota possibilitat de gestió.

A l’Hospital de Figueres sostenen que la voluntat és i ha estat sempre ser una fundació privada i per això s’han fet fins i tot modificacions als estatuts, amb l’objectiu que aquesta idea quedi el més clara possible. Per evitar doncs càlculs controvertits sobre qui va nomenar qui al patronat i quines conseqüències tindria això en el seu govern, quatre patrons han deixat de ser-ho. Tots quatre han renunciat i, de fet, podrien tornar al patronat si aquest els ho proposés, sempre i quan, insistim, fos a iniciativa dels patrons privats.

El que diu la Llei sobre les fundacions hospitalàries

La diferència entre una fundació hospitalària pública i una de privada depèn principalment de qui en té el control majoritari (el patronat) i d’on provenen els recursos fundacionals, independentment que totes dues siguin entitats sense ànim de lucre.

Tant a Catalunya com a la resta de l’Estat, les Fundacions Públiques (o del Sector Públic) són aquelles en què la presència de l’Administració Pública és majoritària i determinant. El patronat (l’òrgan de govern de la fundació) està constituït majoritàriament per representants de la Generalitat de Catalunya (a través del CatSalut), ajuntaments o consells comarcals. Tot i operar sovint sota el dret privat per tenir més flexibilitat de gestió, estan subjectes a estrictes controls públics (lleis de contractació del sector públic, auditories de la Sindicatura de Comptes i règim de transparència).

Les Fundacions Privades, per la seva banda, són entitats creades per la iniciativa civil, religiosa o per antigues institucions benèfiques, molt arrelades a la tradició hospitalària catalana. El patronat està format per persones físiques privades, ordres religiosos, associacions o patrons històrics. De vegades, algun ajuntament hi pot tenir una cadira per tradició històrica, però l’Administració no hi té el control absolut ni la majoria absoluta. El patrimoni fundacional prové de donacions, llegats particulars o fons històrics privats. Es regeixen exclusivament pel dret privat (el Codi Civil i la Llei de Fundacions).

Composició actual del Patronat de la Fundació

El Patronat de la Fundació Salut Empordà està integrat actualment per:

• Jordi Masquef Creus, president 
• Agustí Badosa Figueras, vicepresident 
• Miquel Àngel Ferrés Fluvià, vocal 
• Carme Martínez Llonch, vocal 
• Associació Cercle Euram Empordà, representada per Dani Sala Peix, vocal
• Dolors Salip Calvó, vocal
• Sra. Mariona Serra Pagès, vocal
• Fundació Privada Altem, representada per Manuel Toro Coll, vocal
• Carles Mundó Blanch, secretari no patró