Què va passar el 28 d’octubre de 1875? Per què es va atorgar a Figueres el títol de ciutat?

Situem-nos entre els anys 1868 i 1875. El Sexenni Democràtic (també l’anomenen Sexenni Revolucionari) és un període històric de sis anys, gairebé set, de la història d’Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que va suposar la fi del regnat i l’exili d’Isabel II d’Espanya, i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875.

Durant el Sexenni Democràtic, Figueres i tota la seva comarca era partidària de les idees del republicanisme federal i, de fet, un figuerenc, Joan Tutau i Vergés, va arribar a ser ministre de Finances del govern espanyol durant la Primera República Espanyola.

L’any 1874 els figuerencs van estar immersos de ple en la Tercera Guerra Carlina. Es tracta d’una guerra civil que hi va haver a Espanya de 1872 a 1876, entre los partidaris de Carles, duc de Madrid, pretendent carlí al tron, i els governs d’Amadeu I, de la I República i d’Alfonso XII). Les tropes del general carlí Francesc Savalls, que dominaven la major part de la comarca, es van proposar conquerir Figueres i el castell de Sant Ferran.

La nostra ciutat va reforçar les muralles que encerclaven la vila i que comptaven amb 14 torres de defensa, entre les quals la Torre Gorgot, l’actual Torre Galatea. La matinada del 28 de maig de 1874 les tropes carlines van atacar Figueres però, malgrat la manca de col·laboració de la guarnició del castell de Sant Ferran, els figuerencs van aconseguir rebutjar l’atac i els carlins es van retirar. Per l’heroica defensa de la vila contra els carlins, el rei Alfons XII d’Espanya va donar, el 28 d’octubre de 1875, el títol de ciutat a Figueres. Un cop acabada la guerra, els figuerencs van enderrocar definitivament les muralles que l’havien tornat a encerclar.