Josep Adolf Estrader
L’any 2025 va tancar les portes la benzinera Planta 51, situada en terme municipal de Figueres, al Camí de les Forques, anomenat també Carrer Ausias March. Després d’un quart de segle en funcionament, la benzinera, el tren de rentat de cotxes i el restaurant annex Can Belda van baixar la persiana per fallida de l’empresa, propietat del figuerenc Joan Ramon Belda. La història d’aquesta estació de servei sembla sortida d’una novel·la de ficció. Des de la seva obertura, la benzinera no ha comptat mai amb permisos ni llicències, encara que sembli increïble o impossible. Per què? Perquè just al damunt hi passa una línia elèctrica d’alta tensió.
Els permisos de la benzinera, un mort que tothom s’ha tret del damunt
Que la benzinera era pirata va ser un secret a veus entre les administracions amb competències en el tema durant el seu quart de segle d’obertura però mai es va fer res, l’expedient semblava massa complex i les mesures a prendre no permetien ambigüitats. La benzinera no tenia permís però tampoc el van tenir l’àrea de rentat de cotxes ni el restaurant. La seva activitat va ser un perill flagrant durant 25 anys pel pas just al damunt de l’estació de servei de la línia d’alta tensió. Pero el seu tancament sense els controls i protocols establerts mantenen el perill a la zona.
El desmantellament obligatori i gens senzill d’una benzinera tancada
Quan una benzinera tanca definitivament les seves instal·lacions, s’ha d’activar un protocol molt estricte regulat per la normativa de seguretat industrial i mediambiental. L’objectiu principal és evitar riscos d’explosió per gasos acumulats i garantir que no hi hagi contaminació del subsòl. D’entrada, per raons de seguretat industrial, cal fer un control exhaustiu i una intervenció en els tancs i canonades. Aquesta és la fase més crítica per evitar riscos d’incendi o explosió immediats. Un instal·lador autoritzat de productes petrolífers ha de realitzar el desmantellament, desenterrant ferralla i residus. També ha d’extreure tots els residus líquids (benzina o gasoil) i els fangs acumulats al fons dels tancs. S’han d’eliminar els vapors inflamables de l’interior dels tancs i mesurar l’atmosfera interior amb un explosímetre per certificar que és totalment segura (0% de risc d’explosió). Una vegada nets, els tancs s’han d’anul·lar o extreure. Encara no és tot: Quan una benzinera tanca, s’han de gestionar també els residus i desmantellar la superfície.
La situació actual
La benzinera Planta 51 era només un dels negocis del seu propietari, a qui les activitats empresarials diverses que tenien van començar a anar-li malament fa uns anys. Els impagaments que va començar a acumular l’estació de servei van provocar que, per exemple, la companyia elèctrica li tallés el subministrament de corrent. La mesura no va frenar el propietari, que va installar dos grups electrògens per fer funcionar els surtidors i el restaurant. Una anomalia més, un altre incompliment a la llista i un soroll gens despreciable. L’equipament i el seu terreny van ser embargats després del tancament de la benzinera i el nou propietari avui és un banc.
El tancament de la benzinera Planta 51, de fet, no és ni oficial ni efectiu, ja que el titular que la va gestionar no va presentar mai la documentació de desmantellament (certificats de desgasificació, informes de sòls i justificants de residus) davant dels organismes competents (com el departament d’Indústria i l’Agència de Residus ) per sol·licitar la baixa definitiva al registre d’instal·lacions petrolíferes. Evidentment, no tenia res a presentar perquè la benzinera va ser sempre pirata i perquè el propietari la va tancar per fallida.
Si demà hi hagués una explosió i/o un incendi per culpa dels gasos que queden als tancs i al subsòl i que no han estat mai extrets ni desmantellats, les responsabilitats directes i subsidiàries podrien esquitxar diverses administracions i els propietaris d’abans i d’ara.
.