Des d’avui i durant tota una setmana, Orgull de Figueres us oferirà un reportatge de set capítols sobre la Societat Coral Erato. Fundada el 1862 com a resultat de la unió de les seccions corals dels casinos Figuerense, el Menestral i l’Artístico de Figueres, l’Erato va convertir-se en un dels cors de Clavé més actius a les comarques gironines. El 1864, la formació va guanyar el primer premi en el següent concurs coral a Barcelona interpretant Arre moreu!, escrita per Pep Ventura expressament per al cor Erato. Ventura va composar altres peces per a l’Erato, amb el qual va mantenir una relació molt estreta per l’amistat que l’unia amb Clavé.

Avui, la Societat Coral Erato viu una realitat molt diferent. Vam constatar-ho fa uns dies, quan la vam visitar, amablement acompanyats per Rodolfo Márquez, el president de l’entitat, 92 anys (89 dels quals, a Figueres), coronel retirat de l’exèrcit de Terra, darrer governador del Castell de Sant Ferran.

L’entitat es veu arrossegada a una situació crítica des que el 30 de març de 2025 es va incendiar el despatx del president al primer pis, malmetent l’espai contingu del bar de l’Erato. Moltes coses han passat des de llavors, cap de bona.

Durant els propers dies ens veureu dialogar amb el president de l’entitat, amb socis de l’Erato, visitarem la planta incendiada i també les que segueixen operatives. Quan fa uns dies vam enregistrar aquest contingut, ens vam adonar que Rodolfo Márquez parlava més pels seus silencis que pel que deia davant la càmera. Per respecte a la seva edat i a la seva voluntat de dir les coses fins a on podia, més que fins a on volia, no vam forçar el president de l’Erato a dir més del que deia. Però vam decidir investigar, informar-nos pel nostre compte, preguntar, buscar papers, localitzar testimonis… El resultat ens va dur a una conclusió trista i preocupant, que confirma les sospites que teníem: L’Erato viu les seves hores més difícils, potser les darreres, per culpa d’una asfíxia econòmica, que fa tota la impressió de ser provocada, des que hi va haver l’incendi. Per qui? Per què?

Tindreu les respostes, i les proves documentals que ho confirmen, en el darrer dels set capítols que posem en marxa avui.

La primera part de la nostra conversa amb Rodolfo Márquez té lloc a la sala de juntes de la Societat Coral Erato. És l’única peça del primer pis de l’edifici de l’entitat que no va quedar afectada per l’incendi del 30 de març de 2025. És obligatori començar la conversa parlant de la llarga vida de l’Erato, del que va arribar a ser i del que és avui. Quan s’acabi aquesta conversa visitarem la zona afectada per l’incendi. Ho veureu en el vídeo de demà.

El 30 de març de 2025 un incendi va afectar una part de la primera planta de l’edifici de la Societat Coral Erato a la Plaça Triangular. Tot va començar un dissabte quan des de la Clínica Bofill van advertir als bombers que notaven pudor a cremat. Com que no es va veure foc enlloc, sembla que els bombers van diagnosticar que podia tractar-se de les conduccions d’aire condicionat, que van anul.lar. L’endemà diumenge la pudor persistia i no només la van notar a la clínica sinó també a la sala de ball de l’Erato. En no detectar-se flames per enlloc, els bombers no es van desplaçar en un primer moment. Va ser el fill del president Rodolfo Márquez, Alberto, qui va entrar i el va localitzar al despatx del president. Onze mesos després, Orgull de Figueres ha entrat a la zona afectada, de la mà del president de l’entitat. Res no ha canviat. Tot segueix igual. És a dir, pitjor. Podeu visitar el lloc sinistrat amb nosaltres.

Dimecres que ve, 11 de febrer, Orgull de Figueres us explicarà els fets i sorpreses negatives amb què s’ha trobat la Societat Coral Erato aquests darrers 11 mesos, des que va patir un incendi a la primera planta de la seva seu a la Plaça Triangular de Figueres. Abans, seguim visitant l’entitat per fer-vos conèixer la seva situació actual i el dia a dia de les seccions de què en formen part. Avui parlem de la secció de billar.

Avui parlem amb altres persones de la Societat Coral Erato que no són el seu president Rodolfo Márquez. La Dolors i en Josep són l’ànima d’una de les seccions que més vida tenen a l’Erato. Aquest serà l’avantdarrer vídeo abans d’explicar-vos què ha passat aquests 11 darrers mesos a l’entitat i el perill de desaparició que corre l’Erato.

Tanquem la visita a la Societat Coral Erato entrant diumenge a la tarda al ball per a persones grans que organitza l’entitat amb el suport de l’Ajuntament de Figueres; Un ball que es fa a la Sala Erato i que aplega desenes de séniors tots els diumenges, que es queixaven fa anys que per trobar un ball d’aquesta mena havien d’agafar el cotxe i anar a festes de poble. Recordem que demà tancarem els continguts sobre la Societat Coral Erato amb les informacions recollides per Orgull de Figueres sobre els darrers 11 mesos a l’entitat, plens de problemes, dificultats econòmiques i sorpreses desagradables no esperades.

Les investigacions d’Orgull de Figueres: Onze mesos d’escanyament econòmic i un canvi imposat d’estatuts que converteix l’Ajuntament en propietari de l’edifici en cas de dissolució de l’entitat

Per Josep Adolf Estrader

Després d’haver entrevistat el president Rodolfo Márquez i d’haver visitat la seu de l’entitat a la Plaça Triangular (vídeos que heu pogut veure aquests darrers dies), l’equip d’Orgull de Figueres ens vam quedar amb la impressió que alguna cosa greu està passant a l’Erato. Els silencis del coronel, cap intervenció, reparació ni reconstrucció a la zona incendiada fa un any i molts senyals que l’estretor econòmica és asfixiant i engoixant van disparar el nostre senyal d’alarma. Hem reconstruït el que ha passat des de fa un any i hem trobat els documents que confirmen tot el que us explicarem. Us proposem una reconstrucció cronològica dels fets que ens han cridat l’atenció.

La reacció soprenent de l’Ajuntament després de l’incendi del 30 de març de 2025

El despatx de presidència de la Societat Coral Erato es va incendiar un diumenge a la tarda tot i que els veïns de la Clínica Bofill ja havien advertit els bombers el dia abans de la pudor de fum i cremat que notaven. Els dies 2, 3 i 4 d’abril, camions de Fisersa no demanats per l’Erato van presentar-se i endur-se mobles, objectes i trastos afectats per l’incendi. El que semblava un acte amable de l’Ajuntament es va convertir en una factura de 741,12 euros enviada amb una rapidesa extrema, el 7 d’abril.

El més inesperat d’aquesta intervenció és que només 25 dies després, l’Erato rebia ja un requeriment d’advocats especialistes en cobrament perquè paguessin la factura, abans d’entrar en fase judicial.

La Societat Coral Erato va acabar pagant la factura, amb interessos. Uns mesos després, Fisersa va tallar l’aigua a l’Erato durant un mes per falta de pagament.

El requeriment de l’Ajuntament

Onze dies després de l’incendi, el president de l’Erato Rodolfo Márquez rebia un requeriment de la Regidoria d’Obres a on li comunicava que, després de l’incendi, l’entitat disposava de 60 dies per restablir “les condicions d’habitabilitat a l’interior”. L’Ajuntament advertia l’Erato de les multes coercitives que podia posar-li, d’entre 300 i 3000 euros, acumulables, i independents i no substitutives de les multes sancionadores que també podien caure-li. I li comunicava que la incoació d’aquest expedient tenia un cost: 169,50 euros, que calia que pagués ràpidament.

La retirada absolutament inusual dels materials i objectes històrics

Hi ha un episodi poc clar esdevingut a les hores posteriors a l’incendi. Què va passar amb els objectes i materials històrics de l’Erato després de l’incendi? Tothom està d’acord que van ser enretirats per l’Ajuntament de Figueres en una operació dirigida per la regidora de Cultura Mariona Seguranyes. Fins aquí, tot correcte. És comprensible que l’Ajuntament vulgui allunyar aquests elements de la zona d’incendi, revisar-los, catalogar-los i fins i tot restaurar-los, si n’hi ha de danyats. El que costa molt d’entendre és que aquesta operació es fes sense la presència dels responsables de l’Erato, a qui la Guàrdia Urbana no va deixar entrar. No hi ha tampoc cap inventari en possessió de la Societat Coral Erato del que va ser enretirat i, segons el seu president, no saben a on estan aquestes partitures, pendons, documents i semblaria que fins i tot dos quadres de Lluís Roura i Josep Ministral, tot i que Orgull de Figueres no ho pot demostrar. L’1 d’abril, en un article signat per Santi Coll al Diari de Girona, Mariona Seguranyes afirmava que “totes les entitats han de ser molt curoses amb els seus arxius i, si no poden fer càrrec amb les condicions adeqüades, han de decidir fer una donació a arxius que ho puguin fer”. En el mateix article, Santi Coll escrivia: “El president de l’entitat, Rodolfo Márquez, lamentava aquest dilluns no haver pogut entrar a les dependències d’ençà del sinistre”. Nosaltres podem aportar-vos aquesta resposta sense matisos de Márquez a la pregunta de si els arxius i objectes històrics van ser retirats en la seva absència i sense inventari.

El fill de Rodolfo Márquez, Alberto, acompanyat pel seu pare, va presentar després de l’incendi una denúncia als Mossos d’Esquadra, a on va descriure aquest episodi d’aquesta manera:

El canvi d’estatuts que converteix l’Ajuntament en propietari de l’edifici si l’Erato es dissol

Segons una informació que Orgull de Figueres ha pogut contrastar amb algunes de les persones presents, el passat mes d’agost Jordi Masquef va reunir a la sala annexa al seu despatx d’alcaldia el president de l’Erato i altres persones del seu equip, preocupats per la situació econòmica de l’entitat. L’alcalde els va proposar un acordeón: L’Ajuntament refaria el despatx de presidència i el bar del primer pis, malmesos per l’incendi, si a canvi l’Erato canviava els estatuts i modificava el punt relatiu a la dissolució de l’entitat. Calia posar-hi que, en cas de dissolució, l’Erato donaria el seu patrimoni a l’Ajuntament.

Els nous estatuts van ser aprovats i signats el 25 de setembre, enviats a la Generalitat de Catalunya perquè els inclogués en el registre d’associacions i validats per l’administració catalana a l’octubre de 2025. Des de llavors, la junta de l’Erato no n’ha sabut res més, del compromís de l’alcalde de fer-los el bar i el despatx nous.