El primer tema que he volgut abordar a les meves memòries d’alcalde, després del preàmbul de contextualització política, és el Castell de Sant Ferran. Vull explicar-vos i aclarir-vos diverses coses. Vaig tenir la sort de formar part del grup de representants institucionals que vam acordar la creació d’un consorci l’any 1995, tot i que aquest no es creés finalment fins al 2003. Havíem acordat finançament institucional anual, un pla director ambiciós però possible. Malauradament el Castell disposa actualment de molt poc finançament i el que arriba és gràcies a la gestió del president del consorci Carlos Díaz Capmany. D’aquí unes hores podreu veure el llarg diàleg que vam mantenir l’agost de 2023 el llavors president dels Amics del Castell Fede Luque, en Josep Adolf Estrader -coordinador d’aquestes memòries- i jo mateix. Per a mi és important explicar com vam intentar fer del castell un gran projecte ciutadà.
El dia que vaig tenir l’honor de ser elegit i nomenat alcalde de Figueres vaig enviar dos telegrames. Un tenia a veure amb el Castell de Sant Ferran. Perquè us feia una idea de la importància que per a mi tenia la reconversió del castell i la seva obertura a la societat, la de Figueres abans que res.
L’agost de 2023 em vaig seure un matí amb Fede Luque i Josep Adolf Estrader a parlar el castell. En va sortir aquest vídeo, enregistrat per la Lídia Estrader i editat per Empordà Televisió.
El Pla de Viabilitat del Castell (1992)
L’any 1991, el Ministeri de Defensa i l’Ajuntament de Figueres van signar un conveni que establia que junts encarregaríem un estudi de viabilitat del Castell de Sant Ferran. L’estudi va veure la llum el 1992 i va ser elaborat per l’empresa «Economía y Estrategia”. Va costar 4 milions de pessetes, que vam pagar a parts iguals el ministeri i l’Ajuntament.
Què deia el Pla de Viabilitat? Què s’ha complert i què no? Us proposo durant els propers dies extreure’n els paràgrafs i capítols més interessants. Us quedareu bastant sorpresos.
Un Castell de Sant Ferran… Dalinià!
La primera conclusió que va treure el Pla de Viabilitat del Castell de Sant Ferran que vam encarregar i pagar a parts iguals a finals de 1991 el Ministeri de Defensa i l’Ajuntament potser us sorprendrà. Calia atraure cada any entre un milió i un milió i mig de visitants i, per aconseguir-ho, calia trobar un tema central. Deia literalment el Pla de Viabilitat a la seva pàgina 56: “El tema central que reuneix totes aquestes característiques és la figura de Salvador Dalí, la seva obra, la seva personalitat i la seva vida”. El propi estudi afegia que “cal estudiar aquesta proposta amb la màxima delicadesa, tenint en compte la responsabilitat que comporta. Ha d’implicar fidelitat a la seva obra, comptar amb l’aprovació i col·laboració de les entitats hereves legítimes, contemplar les implicacions de pagament de drets que correspongui i dur a terme un estudi jurídic i artístic en profunditat, abans de realitzar una proposta”. El Pla de Viabilitat fet l’any 92 aclaria que “aquesta iniciativa no entra en col·lisió amb cap altra iniciativa que pugui dur-se a terme dins del Castell. Les seves dimensions gegantines permeten acollir diferents activitats, vigilant que no entrin en contradicció directa les unes amb les altres. Cal considerar el Castell com una ciutat, a on són compatibles diverses activitats i a on conviuen diferents col·lectius sense molestar-se. Caldrà una ordenació d’usos”.
Això s’escriu a l’any 92. Jo vaig deixar voluntàriament l’alcaldia el 1995. Us faré una confidència, que potser sorprendrà molts de vosaltres: Sent encara alcalde, vaig mantenir converses, sempre discretes, encarades a instal·lar un petit parc d’atraccions, homogeni i coherent, a la falda del Castell, com a preàmbul de l’arribada a l’antiga fortalesa militar. Sí, un parc d’atraccions amb un únic tema… Dalí.
Castell de Sant Ferran: Les conclusions
Després d’haver compartit l’enregistrament de la meva conversa amb Fede Luque i d’haver seleccionat les pàgines més rellevants del Pla de Viabilitat redactat el 1992, el resum del meu pensament sobre el Castell de Sant Ferran es concreta en els punts següents:
- El Castell de Sant Ferran és, sens dubte, el monument d’arquitectura més important de la ciutat.
- Un primer pla de viabilitat, encarregat i pagat a mitges pel Ministeri de Defensa i l’Ajuntament, va ser elaborat el 1992.
- Sent jo alcalde (1983-1995), al final del meu segon mandat vam posar d’acord el propietari (Ministeri de Defensa) i la Generalitat per participar en un consorcio que gestionés el futur del monument, un cop descartada la possibilitat que l’Ajuntament tingués capacitat de comprar-lo.
- La meva filosofia en aquell moment era clara; Destinar una partida anual, a cadascuna de les tres institucions, al Castell i al desenvolupament del projecte, volgut per tots, d’obrir-lo a la ciutadania.
- Per raons que desconec, en no ser jo alcalde en aquell moment, la constitució del consorci va quedar congelada vuit anys, fins al 2003. Durant aquells anys, així com en els posteriors, cap de les institucions del consorcio ha dedicat partides anuals al desenvolupament i obertura del castell a la ciutadania. Només el Ministeri de Defensa paga el personal del consorcio i el de la Cultura, les obres de millora (lloables) que s’han estat duent a terme fins ara.
- Gràcies a l’encertada elecció del figuerenc Carlos Díaz Capmany com a president del Consorci, el Castell s’està restaurant de manera continuada, sempre amb fons del Ministeri de Cultura.
- A dia d’avui, el Castell és per a mi un somni complert a mitges. Tothom està d’acord en el seu potencial, en les dimensions extraordinàries que permeten encabir-hi realitats diverses com museus, estudis universitaris, hotels/paradors… però ningú fa el pas de posar-hi el més mínim finançament.
- No sóc gens optimista, no veig el més mínim presagi que aquesta tendència pugui canviar. Continuarem tenint una magnífica fortalesa que ens recordarà un passat militar però que no obrirà les grans portes als usos ciutadans ambiciosos, estables i atractius.