El pas dels anys dóna perspectiva a les coses però també aporta oblits i relativització. Les figuerenques i figuerencs estem acostumats i orgullosos de tenir un magnífic Museu del Joguet de Catalunya. Forma part del nostre paisatge urbà i cultural. Fa quaranta anys, ni els més optimistes hauríem imaginat un espai museístic i d’activitats d’aquestes característiques, amb un fons únic, una ubicació arquitectònica extraordinària i unes dimensions més que respectables. Vam enregistrar aquestes converses amb en Josep Maria Joan (QEPD) l’any 2023, poc menys de dos anys abans que ens deixés. Vull tenir un record per a ell i expressar el meu agraïment per aquests diàlegs i el meu reconixement pel que va fer en vida amb la seva companya Pilar Casademont.
En Josep Maria Joan i jo us parlem en aquests diàlegs de tot el que va caler fer per arribar a on ha arribat el museu. I amb en Josep Adolf Estrader li parlaré, perquè així m’ho ha demanat, del famós Museu del Cinema que semblava que havia de venir a Figueres i va acabar anant-se’n a Girona. No us deixeu enganyar per algunes de les coses que hàgiu pogut llegir o sentir. No vam deixar escapar el Museu del Cinema. El seu precursor ja tenia la decisió presa el dia que li vaig comunicar que acceptàvem el projecte.
Museu del Joguet: El que vam haver de fer per comprar l’antic Hotel París
L’agost de 2023 vaig dialogar amb Josep Maria Joan, creador i director del Museu del Joguet de Catalunya per rememorar la gran dificultat que vam viure per poder comprar l’antic Hotel París. Davant la duresa de les negociacions que, com a alcalde, jo estava duent a terme amb la propietària de l’immoble i el seu advocat, vaig haver de recórrer a una estratègia límit: amenaçar-los d’expropiar-los. Allò ho va desencallar tot. Potser per això en Josep Maria Joan m’anomena el «principal culpable» de l’existència del Museu del Joguet.
Museu del Joguet: La tossuderia de Josep Maria Joan i Pilar Casademont
El 18 de juny de 1982 es va inaugurar la seu del Museu del Joguet de Catalunya en els locals de l’antic Hotel París, gràcies a la col·laboració de l’empresari hoteler Lluís Duran. Tant el museu com la seva ubicació van ser tot un encert. Però el camí per assegurar la presència permanent del museu l’antic Hotel París va ser molt complicat. Calia comprar-lo i podeu imaginar que els propietaris ens estaven esperant (legítimament, tot sigui dit) per obtenir-ne un preu que l’Ajuntament tot sol no podi afrontar. Com us deia en el vídeo anterior, l’estratègia final d’anunciar una possible expropiació va desencallar les negociacions.
Durant el llarg camí de les discussions amb la propietat de l’hotel, es va posar sobre la taula una alternativa: desplaçar la seu del Museu del Joguet a la Casa Nouvilas. Tres fets van ser determinants per aconseguir que el museu no es mogués mai de l’antic Hotel París: la tossuderia d’en Josep Maria Joan i la Pilar Casademont per no marxar de l’Hotel París, la important aportació econòmica a què es van comprometre la Generalitat i la Diputació i la intervenció inesperada del Parlament de Catalunya, que va votar en ple el suport al Museu i la seva conversió en Museu del Joguet de Catalunya.
Què va passar el 1993 amb el Museu del Cinema? Per què Tomàs Mallol se’l va endur a Girona?
Moltes vegades m’heu preguntat, els uns o els altres, què va passar amb Tomàs Mallol el 1993, per què el Museu del Cinema se’n va anar a Girona en lloc d’obrir-se a Figueres. Ho explico en el vídeo que veureu a continuació, a on responc a les preguntes d’en Josep Adolf Estrader en presència del fundador i director del Museu del Joguet de Catalunya Josep Maria Joan i Rosa. Dos fets van impedir que quallessin els meus esforços i els de l’Ajuntament perquè el Museu del Cinema tingués la seu a Figueres: La xifra astronòmica de diners que li va prometre la ciutat de Girona (tant a ell com als seus hereus durant 100 anys) i una frase molt poc afortunada que em va dir Tomàs Mallol el dia que jo volia tancar el tracte. En el vídeo us en dono tots els detalls i xifres.
En aquesta comparació que he volgut establir entre els casos del Museu del Joguet de Catalunya i del Museu del Cinema, les reflexions d’en Josep Maria Joan i el nostre intercanvi de parers davant la càmera ens porten a una triple conclusió:
La primera, en Josep Maria Joan i la Pilar Casademont no van voler mai vendre la seva col·lecció, amb l’afany legítim d’obtenir-ne diners. Els dos van estar d’acord des del començament que la seva col·lecció de joguets comptava amb nombroses donacions de particulars i entitats i que ells no es sentien legitimats per vendre el que els havia estat regalat. Per això es va crear una fundació del museu i ells van fer donació dels joguets als fundació. Just el contrari del model que va voler i aplicar Tomàs Mallol: Venda de la col·lecció d’aparells, objectes i documents de cinema.
La segona, l’Ajuntament de Figueres d’aquell moment va fer tot, i una mica més, per satisfer les demandes de Tomàs Mallol i aconseguir que portés el Museu del Cinema a Figueres. Però Figueres no volia ni podia arribar a igualar l’oferta de Girona, que Jordi Cuadrat i jo mateix vam calcular que era de 3000 milions de pessetes d’aquell moment en cent anys.
I la tercera: Estàvem disposats a comprar la Sala Edison i les converses amb la família Cusí havien arribat a bon port. Fins i tot després de saber que no hi portaríem el Museu del Cinema vam decidir mantenir la voluntat de comprar-lo per fer-hi un centre de congressos, en el marc de la ciutat de congressos que estàvem promovent. Teníem l’acord avançat el març de 1995, vaig deixar l’alcaldia el juny de 1995 i aquí es va acabar tot.
El meu agraïment a Josep Maria Joan i Pilar Casademont pel Museu del Joguet que van crear i que han fet créixer de manera exemplar durant més de 40 anys.
Fotos i postals de l’antic Hotel París seleccionades per Josep Maria Joan i Rosa
En aquesta conversa enregistrada amb el fundador i director del Museu del Joguet de Catalunya Josep Maria Joan i Rosa parlem sovint de l’antic Hotel París. Aquesta magnífica ubicació del museu es va aconseguir gràcies a la compra de l’immoble, resultat de la tossuderia d’en Josep Maria i la Pilar i dels diners que, des de l’Ajuntament, vam aconseguir que hi posessin la Generalitat i la Diputació.
En Josep Maria va tenir l’any 2023 la deferència de compartir amb els lectors i seguidors d’aquestes memòries d’alcalde les magnífiques fotos i postals de l’antic Hotel París que formen part del fons documental del museu. Són una meravella. Aquí les teniu.
