El 19 de setembre de 1973 moria a Xile mossèn Joan Alsina i Hurtós, fill de Castelló d’Empúries, assassinat durant la dictadura militar de Pinochet per la seva defensa dels drets humans. Figueres el recorda amb un monument a la plaça de la Solidaritat.

Joan Alsina (1942-1973) va fer els seus estudis eclesiàstics al seminari de Girona i a Madrid. Ordenat el 1966, després de dos anys de ministeri a Malgrat, va anar a Xile, on va fer el seu treball pastoral a San Bernardo, prop de Santiago, i a San Antonio, a la costa. Va treballar també a l’hospital de la ciutat de San Antonio i al de Sant Joan de Déu de Santiago de Xile. Compromès amb els més pobres, va tenir molta activitat en el moviment obrer cristià. Va ser delegat sindical i consiliari del moviment obrer d’Acció Catòlica. Va viure el triomf i la caiguda del president xilè Salvador Allende, amb el programa del qual se sentia identificat.

Pocs dies després del cop d’estat, el 19 de setembre de 1973, va ser detingut per una patrulla militar i executat. El soldat que el va executar, Nelson Bañados, va reconèixer anys després l’autoria material del fet i el 1999 es va suïcidar. L’any 2005, la sentència de la querella interposada per Maria Alsina, germana del sacerdot, va estimar que la mort d’Alsina va ser un crim de lesa humanitat, i va condemnar el màxim cap de la patrulla militar a cinc anys de presó.

Se n’ha publicat una biografia, que aplega també alguns escrits seus: Joan Alsina: Xile al cor (1976), d’I. Pujadas, premi de biografia Aedos.