La pedagoga i escriptora Teresa Juvé, vídua de Josep Pallach, ha mort als 104 anys.

De pare català i mare madrilenya, Juvé havia estudiat a la Institución Libre de Enseñanza i després a l’Institut-Escola Ausiàs Marc de Barcelona. Establerta al Baix Empordà durant la guerra civil, en acabar el conflicte va haver d’exiliar-se amb la seva família i va ser retinguda en un refugi de dones del centre de França. Més tard, la seva família es va instal·lar a Tolosa de Llenguadoc, on va ser enllaç de la Resistència francesa i on va estudiar llengua i literatura occitanes. Poc després es va casar amb el polític socialista català Josep Pallach i es va establir a París, on es va llicenciar en filologia i literatura comparada i va ser professora de filosofia i lletres.

El 1963, encoratjada pel seu marit, es va presentar al Premi Nadal, on va quedar finalista amb la novel·la “La charca en la ciudad”, que es publicaria a l’Argentina. El 1970 va tornar a Catalunya i es va establir a Roses, on va ser professora a l’Institut de batxillerat juntament amb el seu marit, amb qui va col·laborar en la seva lluita política. A la mort de Pallach, Teresa Juvé es va establir a Esclanyà.

Va escriure nombrosos llibres sobre la història de Catalunya del segle XVI i sobre la memòria dels exiliats.

El 2010 va rebre la Creu de Sant Jordi. L’any 2018 va rebre el Premi Memorial Francesc Macià. El 7 de febrer del 2021 va celebrar el seu centenari presentant una nova novel·la, El degollador de Vallvidrera, i encara va dir que tenia dos llibres més en preparació. Descansi en pau.