Lluís Roura critica públicament l’Ajuntament de Figueres per no haver-lo deixat exposar ni presentar el llibre a la sala d’exposicions de l’antic escorxador

Pocs haurien imaginat que el pintor empordanès Lluís Roura mostrés ahir davant el públic congregat a l’església de Sant Pere el seu disgust i decepció amb l’Ajuntament de Figueres. Des del faristol de l’altar, a o va presentar el seu llibre “80 anys de memòries”, Roura va dir “em sap greu dir-ho, però a la meva edat crec m’ho puc permetre. I És que estic molt decebut amb l’Ajuntament de Figueres, ja que no m`ha concedit la sala de l’Escorxador. Tampoc vaig demanar el Museu de l’Empordà, tot i haver-hi exposat fa uns anys de la mà d’Alícia Viñas, aleshores directora del museu. Quan vaig sol·licitar l’Escorxador fa dos anys per a aquesta presentació de Memòries amb l’obra corresponent, no vaig veure cap interès, només vaig trobar bones paraules i excuses piadoses. Sí, ha estat per a mi una gran decepció per part dels interlocutors de l’Ajuntament, de no poder exposar a Figueres com m`hauria agradat, com sí que va poder ser a Girona, a la Casa de Cultura”.

Roura va afegir “Porto mès de 50 anys pintant el meu estimat Empordà, on la seva llum és la meva llum. També, com he dit, hem editat llibres d’aquí amb el nom d’Empordà. Així com exposicions de paisatges empordanesos que han traspassat moltes fronteres. Amb els entranyables amics del Grup 69 Josep Ministral, Ricard Anson, Daniel Lleixà i Ramon Pujolboira, amb les nostres intervencions artístiques al carrer, amb l’homenatge a Dalí el 1984, en els temps de l’alcalde Marià Lorca, on Figueres era admirada per aquell fet. També gràcies a l’alcalde Joan Armangué, el grup 69 té 6 escultures a les rotondes de la Ronda Sud figuerenca, com el gran mural ceràmic de 30 metres x 5 fet per Armand Olivé Milian sobre la nostra obra “Homenatge a Dalí, cinc visions dins un espai empordanès”, posat a la plaça Vila dÒrdis. Res s’ha tingut en compte de tot això.

Així també la música, a on vaig crear el “Vivaldi a l’Empordà” juntament Vicenç Asensio, Josep Oliva i de la mà de Carles Coll i la seva Orquestra de Cambra de l’Empordà, que va fer concerts projectant imatges empordaneses en grans pantalles i que vam portar a molts teatres de poblacions de Catalunya, fins arribar a omplir el Palau de la Musica Catalana a Barcelona, en un concert memorable el 18 de juliol de 2001. Jo demano que el Museu de l’Empordà i l’Escorxador no us oblideu dels pintors de l’Empordà, segur que queda molt modern fer exposicions dels fons de museus de Barcelona i que han de portar les seves obres a passejar. Jo, viatjant pels Estats Units, a diferents estats tenien el propi museu de pintors de la zona i era admirable l’originalitat dels pintors d’allà. Perquè als grans museus hi trobem el mateix, els grans artistes mundials. Però els museus comarcals, és clar que poden portar grans exposicions de fora, i tant que sí però sense oblidar la gent d’aquí.

Museu de l’Empordà i Escorxador, no us oblideu dels pintors empordanesos, recordeu-los amb exposicions d’ells, que han fet feliços molta gent en més d’un centenar d’anys. Artistes com Marià Llavanera , Moises Sidrac, Lluís Vayreda , tots tres de Lladó. Ramon Reig, Joan Sibeques, Angel Planells, Felip Vilà, Marià Baig, Molons, Martínez Lozano, en Torró de Roses, en Manera de Pontós, Evarist Vallès, Joan Paredís, Ramon Pujolboira, Carles Bros…

Si recuperem amb exposicions la memòria d’aquests pintors desapareguts, farem justícia i recuperarem el públic empordanès, el que moltes vegades passa de llarg de les portes d’aquests temples de l’art de casa nostra.”