Després d’haver compartit amb tots vosaltres els meus records sobre els passos a nivell i sobre el projecte dissenyat amb la Generalitat de construir una estació al Far, insisteixo i subratllo que malauradament hem perdut 20 anys en el soterrament de les vies i l’eliminació dels passos a nivells que se’ns anuncien ara per a l’any 2033.
Ara vull compartir amb vosaltres un altre tema: la plaça de toros. El seu estat actual d’absolut abandonament la converteix en una berruga en una zona de Figueres que cada cop és més cèntrica. No sembla que hi hagi la més mínima disponibilitat pressupostària per reconvertir aquest espai en un equipament per a la ciutat. Però el meu interès fonamental és explicar-vos quan i com va comprar l’Ajuntament la plaça de toros, tancada des de 2000. Contra alguna veu aïllada que hagi pogut insinuar públicament que jo vaig afavorir un amic, les meves explicacions us permetran adonar-vos -així ho espero- que la seva compra va ser una gran operació de ciutat. Desaprofitada i llençada per la borda posteriorment.
Plaça de toros, la berruga de Figueres
Un aclariment s’imposa per a mi, en parlar de la plaça de toros: La vam comprar a un preu molt avantatjós per a l’Ajuntament, a terminis i amb llogaters que ocupaven uns tallers i locals pels quals pagaven cada mes. En aquesta conversa amb en Josep Adolf Estrader ho explico detingudament. Aquest és el primer vídeo del nostre diàleg. Quan, com i perquè va comprar l’Ajuntament la plaça de toros. El temps ha desmentit aquells que m’anomenaven públicament torero perquè creien que compràvem la plaça per tornar-hi a fer curses de braus.
La llista inacabable de coses que s’hi haurien pogut fer
L’Ajuntament que jo vaig tenir l’honor de presidir va comprar la plaça de toros a Mario Gelart per 120 milions de pessetes, que es van pagar en 12 anys sense interessos, a raó de 10 milions per any. Els locals i tallers annexos a la plaça estaven tots llogats i aportaven uns ingressos de 4 milions de pessetes per any en lloguers. Només que s’haguessin mantinguts llogats aquests locals, a dia d’avui ja s’hauria recuperat la inversió feta en aquell moment per l’Ajuntament.
“Una magnífica inversió però molts anys perduts”
És realment trist veure l’estat en què es troba l’antiga plaça de toros i com aquell equipament s’ha convertit en una runa. No en culpo ningú, aquest no és el meu estil, no ho ha estat mai. Però m’entristeix que la ciutat no hagi pogut treure partit del que en el seu moment va ser una magnífica inversió.