Josep Ciurana i Mariona Geli ens mostren Espaia, el lloc d’inspiració del seu fill Adrià Ciurana.
Fa uns dies va fer set anys de la mort d’Adrià Ciurana i Geli (1985 – 2018). L’artista figuerenc, per a molts la més ferma promesa de l’expressió artística de casa nostra, era, segons paraules del crític d’art Eudald Camps, “un ésser naturalment creatiu: no feia d’artista, era artista, havia de ser artista per força, no tenia alternativa”. La seva capacitat creixent de creació la devia, en paraules del propi Adrià, a l’Espaia, el taller-estudi que li van regalar els seus pares i amb el qual es va identificar de manera plena: hi creava, rebia, ensenyava, aprenia i vivia. Guiat en les seves primeres passes artístiques per Daniel Lleixà, per qui la família sent avui encara un gran agraïment, l’Adrià va progressar, exposar (sovint, a la galeria de la nostra col·laboradora i amiga Lola Ventós), i experimentar amb tota mena de materials, sovint de rebuig. Josep Ciurana Dorca i Mariona Geli Anglada ens han obert les portes de l’Espaia i han compartit amb nosaltres records, vivències, sentiments i també el convenciment que, sent com era i acaronant el risc en cada cosa que feia, la caiguda que va provocar la seva mort el 3 de març de 2018 va ser accidental.
Conversa a cor obert sobre l’Adrià Ciurana.
Després d’haver-nos fet visitar l’Espaia (el taller-estudi de l’Adrià), en Josep i la Mariona tenen la deferència d’asseure’s una estona per parlar del seu fill, del seu art, de la seva obra i del seu traspàs. Sense guió, sense temes prohibits o preguntes descartades. Ells volen parlar de l’Adrià, i nosaltres també. Ho fem i aquí en teniu el resultat. Gràcies novament.
Les fotos preferides d’en Josep i la Mariona.
Els pares de l’Adrià han fullejat els àlbums que guarden amb tant d’amor. N’han seleccionat dues fotos, aquestes dues que compartim amb tots vosaltres, amb el seu vist-i-plau.
