Ruta Arquitectònica de Figueres: La Casa Prats-Viñas.

Presentació, context i descripció, per Joan Falgueras Font, arquitecte municipal de Figueres.

La casa Prats Viñas il·lustra una arquitectura excel·lent en un moment molt singular a la ciutat i al país. Fins a finals de la dècada dels seixanta enmig d’una producció massiva d’habitatges destacaven les obres de Subias Fages amb Giràldez i López Iñigo (habitatges de la Caixa al poble Nou) o les de Juli Rosa o alguna puntual de Bonaterra o Martínez Paricio. A la primera meitat dels anys setanta comencen a tenir obra a Figueres joves titulats al voltant del 68 i implicats en la renovació de la vida cultural i política: Carles Teixidor Felip, amb Josep Maria Joan Rosa, formant l’estudi Tàndem, i la parella Maria Assumpció Alonso de Medina i Benet Cervera Flotats.

Les obres “modernes” resulten de l’empenta d’aquest joves i de les ganes dels seus clients cultes de diferenciar-se del passat recent. Així, per exemple Carles Teixidor, amb Josep Maria Joan, reforma una caseta per al pintor Capalleras al Carrer de les Hortes, o reedifica Ca’n Berta al Carrer Joan Maragall, o Teixits Torrent a la Rambla, o més endavant edifica la casa Varela a Serra Floreta…

Benet Cervera (de la Selva de Mar) i Assumpció Alonso, implicats en l’arxiu històric i la comissió de cultura del Col·legi d’Arquitectes i en les campanyes de defensa de l’arquitectura popular i altres reivindicacions democràtiques, són presentats per Josep Maria Joan Rosa al jove matrimoni format per Joaquim Prats (treballador de banca) i Alícia Viñas (pintora, professora i comissària d’exposicions). El projecte, signat l’estiu del 73, es situa en una de les primeres parcel·les de la urbanització Park-Sol, tocant la muntanyeta i encarat a la zona esportiva, rere l’hospital. La singularitat de la casa resulta en primer lloc de l’estudi de la pintora situat al capdamunt en un sota-coberta molt lluminós, a la parisenca. En segon lloc, la singularitat resulta de l’eix vertical o torre de llum natural i moviments interiors que es cargola en espiral per unes tramades d’escala inscrites dins d’un quadrat girat a 45º i que distribueixen amb una gran fluïdesa els semi-nivells. En tercer lloc destaca l’encarament cap a l’exterior privat de la sala de planta baixa en esbiaix cap a la punta extrema del jardí atorgant la màxima profunditat a les visuals, juntament amb l’enllaç cap a l’interior amb l’altell obert de la biblioteca. Tot plegat, amb uns gestos geomètrics precisos (d’escaire i cartabó) que, essent brodats amb cura i acompanyats de mobiliari dissenyat expressament, aconsegueixen que la fluïdesa ambiental predomini sobre el rigor matemàtic de la partitura.