La Ruta Arquitectònica de Figueres, d’Orgull de Figueres, s’atura a l’edifici de la Caixa situat a la Plaça de la Palmera. Dissenyat per Pelayo Martínez, acabat el 1949, primer va tenir un únic propietari, la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona, coneguda posteriorment com la Caixa. El 1975, la Caixa va vendre’s les plantes de l’edifici als llogaters, quedant-se només els baixos, amb oficina bancària i biblioteca.

Comencem amb un petit preàmbul saludant Antoni Godoy Tomas, propietari d’un dels pisos de l’edifici, a on hi té la seva seu la corredoria d’assegurances Godoy Associats.

Fotografies de l’edifici de la Caixa de la plaça de la Palmera

Compartim amb els nostres lectors i espectadors aquest reportatge fotogràfic amb imatges de Xavier Busquets Jordà i Lídia Estrader Nadal.

L’entrada i l’escala

Visitem amb Antoni Godoy, de la corredoria d’assegurances Godoy Associats, situada al pis Principal, l’espai d’entrada a l’immoble i les escales. Hi veureu el segell de l’arquitecte figuerenc Palayo Martínez.

Entrem a la corredoria d’assegurances Godoy Associats

Seguint amb la visita que ens facilita Antoni Godoy, entrem a un dels pisos de l’edifici La Caixa de la Plaça de la Palmera, a les oficines de la corredoria d’assegurances Godoy Associats. Antoni Godoy ens confirma que en el seu moment aquest edfici va ser un dels de més prestacions i standing de Figueres.

El gran terrat de l’edifici i les seves vistes

Antoni Godoy ens acompanya finalment a visitar el terrat de l’edifici, de grans dimensions, que permet contemplar unes vistes espectaculars de la Plaça de la Palmera i la Plaça de l’Escorxador, principalment. Gaudiu-ne amb nosaltres.

La torre que mai va existir

Aquesta és la sorpresa que us hem preparat per tancar el capítol de la Ruta Arquitectònica de Figueres dedicat a l’Edifici La Caixa de la Plaça de la Palmera. L’arquitecte Joan Falgueras Font ens l’ha subministrat: un esboç de l’edifici que incloïa una torre i també més superfície d’immoble. Aquest esboç no va formar part mai del projecte definitiu de Pelayo Martínez però sí del plantejament i possibilitats diverses de l’edifici. El nostre agraïment a Joan Falgueras Font.

L’arquitecte Pelayo Martínez

Pelayo Martínez Paricio va néixer a Figueres el 15 d´octubre de 1898. El seu pare era metge i molt aficionat a les arts. Va començar els estudis bàsics a les escoles de Sant Vicenç de Paül. Els estudis de batxillerat els va fer a l’Institut Ramon Muntaner de Figueres. L’any 1914 va ingressar a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona i quan el 1920 va obtenir el títol, es va convertir en l’arquitecte més jove d’Espanya.

L’agost de 1921 va anar al Marroc a fer el servei militar i allà va entrar en contacte amb l’arquitectura àrab que més endavant influenciaria la seva obra primerenca. En tornar del servei militar va exercir la professió a Figueres i també a Barcelona, on va participar, durant la dècada dels 20, en els diferents concursos dels Palaus projectats per a la gran Exposició Internacional del 1929. Va guanyar el concurs del Palau de les Arts Gràfiques i va dirigir les obres del Palau d´Agricultura.

L’any 1925 va ser nomenat Professor Auxiliar de Projectes de l’ETSAB i el 1942 en va obtenir la Càtedra del Tercer Curs. El 1925 també va ser designat arquitecte interí de l’Ajuntament de Figueres, càrrec que va ocupar durant tres anys i que li va permetre començar una bona relació amb nombrosos personatges del món de l’art i de la cultura. Des de llavors es va distingir per la seva tasca de defensa i protecció del patrimoni arquitectònic i artístic de l’Alt Empordà.

L’any 1928 va fundar a la Bisbal una indústria ceràmica destinada a l’ornamentació arquitectònica i creada per satisfer, entre d’altres, les necessitats de revestiment dels dos Palaus de l’Exposició.

L’any 1934 es va casar amb Caterina Espigulé Cortada i el 1935 neix la seva única filla, Caterina. El mateix any, la Generalitat de Catalunya el nomena Arquitecte del Patronat de la Costa Brava, càrrec que va exercir només durant dos mesos ja que, en guanyar les eleccions, el front popular va dissoldre el Patronat.

L’any 1937 va obtenir la plaça de professor de Tecnologia de Construcció a l’Escola d’Arts i Oficis de Figueres, tasca que exerceix fins a final dels anys cinquanta.

L’any 1940, acabada la guerra, va ser designat “Arquitecto de Regiones Devastadas”, va projectar les obres de reconstrucció del Nou Llers. El febrer de 1945 va ser nomenat acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, fruit de la seva preocupació per la preservació del patrimoni: Santa Maria de Vilabertran, parròquia de La Bisbal, Sant Pere de Rodes, la Salut de Terrades.

L’any 1957 va assistir a l´Haia al Congrés de la Unió Internacional d’Arquitectura (UIA) representant l´ETSAB. Aquell mateix any va rebre l’encàrrec, juntament amb dos professors més, de projectar la nova seu de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.

Durant la dècada dels 60 i els 70, les seves realitzacions van lligades a l’esclat del turisme. Un exemple el tenim en el Club Mediterraneé i l’Hostal Bon Retorn de Figueres que volen ésser una reinterpretació de l’arquitectura popular mediterrània.

Pelayo Martínez va morir el 13 de juny de 1978 a Figueres tot deixant-nos un bon llegat d’obres principalment a l’Alt i el Baix Empordà i a la Costa Brava: Cadaqués, el Port de la Selva, Roses, Calonge, S’Agaró…

A la ciutat de Figueres són remarcables l’Escalinata del Parc-Bosc, la Casa Comet, la Casa Dalfó, la Casa Galter, la Casa Cordomí-Canet, la Casa Soler, l’edifici d’habitatges Argemí Abadal i el Monument a Pep Ventura, entre d’altres.

Pelayo Martínez va ser un arquitecte de la segona generació noucentista que va crear escola i, des de la seva professió, va intentar salvaguardar els valors arquitectònics llegats del passat.